divendres, 15 de juny del 2012

Rice terraces, spelunking and crucifixions in Luzon



Please, use your imagination for a moment. You're in a small coastal town in the Philippines. A dusty street. It's very hot and a small kid with glasses and without T-shirt is running around with the new toy he just built with some ropes and plastic bottles. Suddenly it starts raining. Asian rain, lots of big drops. Unlike it would happen in the western world, kids come to play under the rain from everywhere. No T-shirts, no shoes, no problem. Our kid takes a natural shower under the water pouring from a roof. This kid is Alex, my travel buddy and friend.

Utilitzeu la imaginació. Esteu a Filipines, en un poblet davant del mar. Un carrer sense asfaltar, la pols se us fica al ulls i fa calor, molta calor. Un nen local de 8 anys, amb ulleres, corre amunt i avall sense sabates amb la joguina que s'acaba de construir amb unes cordes i unes ampolles de plàstig. Sobtadament, comença a ploure. Un xàfec monumental. Però contrariàment al que passaria a Europa o a la resta del món occidental, el carrer s'omple de nens i nenes de totes les edats, sense samarreta, sense sabates. El nostre protagonista juga sota la pluja i aprofita per dutxar-se sota l'aigua que raja de les teulades. Aquest nen és l'Alex, el meu company de viatge.
 






As I told you the last time, Alex left from the Philippines to the USA to study. He found a good job and today he lives in San Francisco in a very similar life than ours. Actually, a much better life than any of us, but that's a different story. Today, Alex, Wilco (our Dutch friend) and me land in Manila. We sleep in a shithole in the red district, that is also the backpacker area. In the streets you can find cabarets, bars, restaurants, prostitutes and other entertaiment. Women with few clothes call us all the time from their clubs. Sadly, Philippines is a famous sexual tourist destination. You can see many white old men with young beautiful local women.

Com us vaig dir la darrera vegada, l'Alex va marxar als Estats Units a estudiar. Va trobar una bona feina i ara viu a San Francisco portant una vida molt similar a la nostra. Bé, honestament, molt millor que la nostra però no cal desvetllar tots els detalls. Avui, l'Alex, en Wilco (el tercer mosqueter holandès, alt com un Sant Pau) i jo arribem a Manila, la capital. Dormim en un cutxitril en el barri de backpackers, que resulta ser el barri rosa, vermell... el red district vaja. On hi ha tots els cabarets, prostitutes i altres entreteniments de la vida. Dones mig despullades et criden pel carrer perquè entris al seu local. És força divertit. Desgraciadament, Filipines és una coneguda destinació de turisme sexual. Veus desenes d'homes blancs i vells, amb noies filipines guapes i joves . És mica trist. No t'hi acabes d'acostumar.






View Volta el mon in a larger map



 I visit Manila while Alex visit his family and eats in good restaurants! That's unfair!!! The city is not great but still interesting inside the old walls where you can still find the street names written in Spanish, the cathedral, the colonial houses or nice restaurants.

Visito Manila mentre l'Alex visita familia i menja en bons restaurants. Injusticia!!! La ciutat no és gaire maca però és interessant passejar per dins de la muralla on encara es poden veure els noms dels carrers escrits en castellà, la catedral, els edificis colonials o els petits restaurants a cada cantonada.


A night bus takes us to Banaue, a town famous for its rice terraces UNESCO World Heritage. It's dry season but it's pouring rain non-stop all day long. We decide to trek anyway. We cannot wait until the rain stops, it may be next week. We start with Batad, Pula, Cambulo and Hapao. We don't need a guide. Alex will be our guide! You can eat dog here. The one in the photo was delicious!

Un autobús nocturn ens porta a Banaue. Un poble conegut mundialment perquè les terraces d'arrós són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Estem en època seca però el temps està boig i no para de ploure. Al final decidim que no podem deixar que la pluja ens amargui el viatge així que decidim moure'ns de tota manera. Fem un treking de varis dies creuant Batad, Pula, Cambulo i acabem a Hapao. No agafem guia ja que l'Alex es pot comunicar amb els locals i volem estalviar els diners. Aquí pots menjar gos. El de la foto estava deliciós!


We walk every day for hours under the rain. It's exhausting to be soaked all day long. On the other hand, this is one of the best hikes I've done so far. The lanscapes are gorgeous. The rice terraces are so beautiful!!! The terraces and the irrigation sistem were built 2 thousand years ago and today they stand still! Impressive. The one in Batad is the longest and most breath-taking.

Cada dia caminem sota la pluja incessant. He de confessar que és esgotador caminar durant hores quan estàs completament empapat. També he de reconèixer que és un dels millors trekings que he fet en el meu viatge. Els paisatge és espectacular. Les terraces d'arròs són fantàstiques!!! Juntament amb el sistema d'irrigació, van ser construides fa 2.000 anys i encara aguanten! Impressionant. La més llarga i impressionant, la de Batad.


Our guide is not good enough and we lose our way several times. But that's the charm! Sometimes we have to climb 3-4 metres high wall terraces with slippery rocks. Wilco fell down from one of them! He was lucky to be unharmed. We follow irrigation canals thinner than our feet trying not to lose our balance. In the villages, the accomodations are basic but the people nice and the food is good. I'm really in love with this region. It's an incredible experience that I will never forget thanks to the amazing company, losing the right path from time to time and being able to explore rice terraces where no tourists go. The pictures aren't a fair witness of what we lived.

Ens perdem varies vegades, però res no ens para. En alguna occasió hem d'escalar per terraces sense camí, parets de 3 o 4 metres d'alçada, amb pedres on és fàcil relliscar i caure (en Wilco va caure per una de les parets!!!). Fem equilibris per canals d'irrigació que són més estrets que els nostres peus. Els hostals locals són bàsics però la gent maca i el menjar bo. De veritat, estic enamorat d'aquesta regió. És una experiència increïble que no oblidaré mai, segurament accentuada per la bona companyia i pel fet de perdre el camí tot sovint i explorar terraces on només els locals accedeixen per camins quasi impracticables. Les fotos no mostren la esplendor d'aquest indret màgic.


Sagada is our next stop. Another mountain village where our aim will be practicing some spelunking, dry our clothes and try to escape from the rain. We do the Cave Connection and the Crystal Connection. With both of them you enter a cave and you exit through a different one. We have an amazing time. We need 3 to 4 hours finish each connection. We climb walls with the help of ropes, we do rappeling, we walk long time through cave pools with very cold water, we crawl in small holes, we walk by bat poo, sharp rocks and 30 centimetres of mud. Fantastic! For me, the most scary thing is to climb a vertical wall with the help of a rope and the strengh of by back against another wall. My arms are on the point to weaken. There's no security but that what makes it also exciting. If you fall this wall, it's 4 metres on the way down, in this long and dark cave. Anyway, I loved it. We enjoy it a lot.

Sagada és la nostra propera parada. Un poble en una altra regió muntanyosa on el nostre objectiu, a part d'escapar de la pluja i secar la nostra roba, és fer espeleologia. Fem la Cave Connection i la Crystal Cave, ambdues són conexions entre dues coves. Entres per una i surts per l'altra. Ens ho passem de conya. Tardes de 3 a 4 hores a fer cada una de les conexions. Puges per cordes, baixes fent rapel, travesses llacunes d'aigua congelada, t'endinses en forats on t'has d'arrossegar i no tens espai ni per girar-te, camines enmig de caca de rat-panat, per pedres punxegudes o fang fins els genolls. Una passada! Per a mi, el més complicat va ser pujar una paret amb l'ajuda d'una corda i fent força amb l'esquena recolzada a una paret. Quasi no m'aguantàven els braços. I tot sense arnés ni cap seguretat. Si caus o et rellisquen les mans, la caiguda és de 4 metres. Tanmateix, em va encantar. Vam gaudir com nens petits.


Here we also take advantage of going to some good restaurant, swiming in waterfalls, walking in small villages, traveling on local buses's roofs... it's a beutiful region with lots to do.

Aquí aprofitem també per anar a algun bon restaurant, banys en cascades, passejades per pobles llunyans, viatjar al sostre dels autobusos locals... una regió molt maca que dóna per molt.


The next stop is Angeles. Why should I go to Sin City? Well, it's our base to go to the San Fernando crucifixions. Logical! hahaha. When the American soldiers left the country, they also left behind a huge city full of prostitues that still lives today. Fields Avenue is a street with bars, restaurants, cabarets with beds to spend the night... The girls have tiny shorts and bras ready to break. They call the people walking by the street to attract you to their club "Texas sir", "Blue Nile sir", or the more subtle ones say "come inside sir". No comments. Some grab your arm or try to grab your crotch. Some are ugly, some are beautiful. It's a special vibe interesting to see. It's also funny people sell viagra and cialis in the street. I don't need it, thank you!

La següent parada és Angeles. Els qui heu estat allà us esteu preguntant "i què carai feies tu a Angeles", la ciutat del pecat! Quan els soldats americans van deixar l'illa, van deixar darrera seu una ciutat/prostíbul enorme a prop de la seva base. Fields Avenue és una carrer ple de bars, restaurants, cabarets, aquests darrers amb llits per passar la nit i tot. Les noies, portant uns shorts curtíssims i sostenidors a punt sortir disparats, atreuen l'atenció dels clients cridant els noms dels seus bars "Texas Sir", "Blue Nile Sir". D'altres van directe a la jugular cridant "come inside, sir!" Pels qui no entenen el doble sentit en anglès, no seré pas jo qui us el expliqui! Algunes t'agafen del braç o intenten tocar-te el paquet. Algunes són lletges i altres són guapíssimes. És un abient curiós que s'ha de veure. Pot resultar a ser divertit si podem oblidar que moltes d'elles no volen estar allà. Un altre fet divertit és que pel carrer et venen viagra o cialis. Com si jo els necessités!!! JA!


And from the Sin City we go to the Passion City, San Fernando. When Alex and me started planning this trip, one of the conditions was being able to see the famous crucifixions that take place in this city every year during Holy Week. Volunteers, fanatics get crucified every year with real 6 centimeters nails, hands and feet, like Jesus did. The people here want to celebrate it the same way it happened. Some have been doing it for years, some are new. I'm glad there's people "devout" enough to do this and allow me to be a witness. The more dramatic the better! We want blood!!!

I de la ciutat del pecat passem a la ciutat de la passió religiosa, San Fernando. Angeles era la nostra base per desplaçar-nos a San Fernando i viure una de les experiències més boges i sense sentit que he viscut mai. Quan l'Alex i jo preparàvem aquest viatge, una de les exigències era poder presenciar les crucifixionsque tenen lloc en aquesta ciutat durant la Setmana Santa. Voluntaris, fervents religiosos, es crucifiquen any rere any, peus i mans, amb claus reals d'uns 6 centímetres de llarg, en creus de fusta per recordar la data en la qual Jesús va ser crucificat. Alguns porten fent-ho 10 anys, altres menys. Jo no sabia gaire sobre què passava a San Fernando aquests dies, només sabia que uns fanàtics religiosos tenien moltes ganes de fer-se veure. Per a mi genial! Segur que faré bones fotos! Com més claus es clavin i més dramàtic sigui millor per a l'espectacle!


The crucifixions are not the only thing happening around. Hundreds of people walk barefoot for hours while auto-flagellating. In other words, they wip themselves. But if you do that the blood will stay inside your skin and coagulate there. You don't want this. What they do is to cut with a blade the backs of the volunteers so the blood will flow free. Sweet! You can see groups of people walking around with big wooden crosses and the flagellants behind. Impressive. If you're too close from the wip going from one way to the other, you'll be splashed with their own blood. My trousers are full of blood still today. This procession is followed by hundreds of people, women and children included smiling and having fun with the show.

El què no sabia era que centenars de persones caminen descalces durant hores mentre es flagel·len continuament. És a dir, agafen un fuet i es fuetegen l'esquena, i ho fan fort! Però si feu això us feu una ferida a l'esquena i la sang no pot sortir, es coagula i vosaltres no voleu això. Per això, el què fan primer són talls a l'esquena amb navalles o ganivets, així la sang pot rajar lliurement. Tot molt maco de veure! hahaha. De tant en tant, paren, s'estiren al terra fent la senyal de la creu mentre els nens continuen fuetejant-los l'esquena. Es veuen grups de persones caminant arrosegant enormes creus de fusta, seguides per persones flagel·lant-se. Impressionant. I clar, com el fuet va d'un costat a l'altre, van esquitxant de sang a tothom qui està massa a prop. Tinc els pantalons plens de sang!!! I tot això envoltat de centenars de persones, dones i nens que riuen i ens fan signes amb les mans per sortir a la foto.


We went to the tourism office and Alex charmed the girl there because we had free media passes to be as close as possible from the crucifixions. We would be next the journalist from the most famous newspapers from all around the world, including National Geographic or USA Today.

Vam anar a l'oficina de turisme per demanar horaris i on tindrien lloc les crucifixions. No sé què li va fer l'Alex a aquella noia però ens va donar passes de premsa a tots 3!!! Estavem acreditats com a Bloggers. Més tard trobaríem USA today, National Geographic, Efe i desenes de periodistes independents de prestigiosos diaris de tot el món.


In the morning we went to the Santa Lucia crucifixion. Everything is almost the same as 2012 years ago. Pons Pilat condemn Jesus to die crucified and the way to the cross starts: the Via Crucis. It's like being in the theatre, the romans hit Jesus and make him carry the cross, Maria and Maria Magdalena cry and try to help him, Jesus falls down 3 times, Simon helps him to carry the cross... they stop from time to time and play the whole scene helped by microphones. Someone crucify the volunteers with a hammer, huge nails to hands and feet. Incredible. Three people were crucified in the morning.

Primer vam anar la crucifixió al barri de Santa Lucia. Tot comença com fa 2012 anys: hi ha un Via Crucis, on es representa el camí de Jesús des de que és condemnat per Pons Pilat fins que és crucificat a la creu. Així que de forma teatral, hi ha els soldats romans pegant al pobre Jesús, les dones (Maria, Maria Magdalena...) plorant al voltant, altres persones protestant i van representant el Via Crucis: Jesús cau 3 vegades, Simó ajuda a Jesús a portar la creu, una dóna l'ajuda, etc... van parant i van actuant, xerrant per micròfons. Els soldats van tirant el Jesús per terra, el colpegen amb els punys, els peus, fins que arriben a la creu on el desvesteixen, i allà, davant de tots, un tio amb un martell li clava els claus a les mans i als peus. Impressionant. Van crucificar a 3 persones.


In the morning crucifixion we were almost alone. Few tourists, few journalists. The one in the afternoon would be very crowded, massive. This was the famous one, the first one, the one that would have more people crucified. The one in the morning was more intimate. They crucified the guys half metre from my camera!. The Via Crucis started again with different people. There was even a flagellant without legs doing the Via Crucis on his knees.

Si a la crucificació del matí estem quasi sols, pocs periodistes, pocs locals, pocs turistes, la de la tarda és multitudinària. La crucificació de San Pedro és famosa per ser la primera, la bona, la popular, la que té més persones crucificades. A mi em va agradar més la del matí perquè era més íntim. Li van clavar els claus a menys de mig metre de la meva càmara!!! A la tarda hi havia centenars de periodistes i milers de persones. Va ser fins i tot difícil seguir el Via Crucis. Diferents actors, diferents romans, diferents cops de puny. Gent sense cames fent la Via Crucis i flagel·lantse, dues noies d'un programa de televisió holandesa portant la seva pròpia creu... 


This time they crucified a dozen people. We left before they crucified some women, or so we were told. We had to catch a bus to Manila this same afternoon. It was a mind-blowing experience. Surrealist.  Difficult to believe. I don't need to tell my opinion about their mental state but I'm glad there's people sick enough to do this things and me being able to witness it with my own eyes. The show is spectacular!

Aquesta vegada van crucificar a una dotzena de persones. Quan vam marxar ens deien que ens quedéssim perquè crucificarien a dones!!! Al final no vam poder esperar i vam marxar cap a Manila. Va ser una experiència única. Molt surrealista. Sembla que no pugui ser. M'estalviaré la meva opinió sobre l'estat mental d'aquestes persones, però m'alegra que hi hagi gent prou malalta per fer aquestes coses i jo pugui estar allà per veure-ho amb els meus propis ulls. Tot un espectacle.


We had a funny night in Manila with some cheap beer San Miguel, Spanish friends, prostitues that were so drunk that would start crying, Alex dancing in a bar with Gema when everybody was sitting having a drink, lots of laughs... I love the Philippines so much! These 2 weeks in Luzon were amazing. A highlight after the other!

A Manila vam tenir una nit estranya però divertídissima envoltats de cervesa barata San Miguel, amigues espanyoles que haviem fet durant el viatge, prostitues que ploràven de borratxes que estàven, l'Alex ballant sol en el bar (bé, amb la Gema), farts de riure, ... m'encanta Filipines! Dues setmanes per recordar a la illa de Luzon. Un highlight rere l'altre. Fantàstic.



5 comentaris:

  1. Uffff i com pots fer fotos d'aquestes coses...a mi s'em regirá l'estomac la veritat...la sang i tot....jeje..però veus si q m'ha agradat la part d'espeleologia.. .aquí si que aniria....q fort el q has viscut aki...increïble...
    Un super petó
    Meri

    ResponElimina
  2. Meri! hahahah, doncs va ser una passada!
    Tot Filipines val molt la pena :)
    Petons!

    ResponElimina
  3. Bufff... sense paraules. Aniria a Filipines per veure moltes coses, però justament per veure la setmana santa... "como que no", ni amb passe de premsa ni sense. Clar que tampoc aniria a ningun altre lloc per veure una setmana santa :P

    Però com sempre encantat de que expliquis el rerefons dels puestos on vas.

    Quan tornes Marcus? Ja falten pocs dies, no?

    ResponElimina
  4. Soggies! Doncs t'asseguro que va valer la pena. Vaig gaudir com una nen amb un joguet nou. Tot aquella parafernàlia em va posar a mil! hahahaha
    Torno... en menys de dues setmanes!!! Quin cague! El 9 de juliol per ser més exactos :P

    ResponElimina
  5. Wow, si en no res estaràs aquí. Em sap greu per tu, que sé que encara t'estaries tres anys més voltant. Però als d'aquí també ens fa gràcia que tornis d'una p*ta vegada hahaha :P

    Bon viatge i ens veiem aviat!

    ResponElimina