Paradís al nord de Moçambic

Tornant al fil de l'entrada anterior, ens trobem a Pemba, a no confondre amb l'Illa de Pemba, veïna de Zànzibar, a Tanzània. Aquesta ciutat té dues coses interessants per a nosaltres: la platja de Wimpi, una platja llarga, plena de palmeres i petits restaurants i hotels i, el fet que sigui el punt de sortida cap a les Quirimbas, un arxipèl·leg de diverses illes que, segons diuen, són fantàstiques.

De bon matí sortim del centre de la ciutat (nosaltres no tenim pressupost per un hotel a la platja) i anem a passejar tot buscant d'on surten les barques o els autobusos a les Quirimbas. La patejada és important i el sol cau al damunt nostre com una llosa. Potser caminem 4 o 5 hores fins que arribem a la platja de Wimpi on ens banyem, descansem, dinem i ens divertim xerrant amb la població local. Curiosament ens trobem el camioner que ens va acostar fins a Pemba! Ja és ben cert que a Àfrica trobes a la gent més d'una vegada.

L'anècdota del dia és quan un jove local, em va demanar que ens canviéssim els banyadors degut a que el que portava jo tenia els colors del seu equip de futbol. Jo m'hi nego, naturalment, però acabem canviant les xancles. Després d'una estona de xarrera, entrem a l'aigua fem l'intercanvi de banyadors... no cal dir que hi perdo amb el canvi, però bé vam passar una bona estona. Encara ara vaig amb un banyador blanc brut i fet caldo. Hehehehe

L'endemà, a les 3 de la matinada esperem mig adormits a una cantonada que passi algun bus que ens porti fins a les Quirimbes. El primer que passa és un camió dels petits. No ens podem permetre arriscar-nos a esperar-ne un altre de més còmode i l'agafem. Per davant ens esperen 5 hores de tortura. Per sort, uns núbols bondadosos ens amaguen el sol. Un cop arribem al lloc on hem d'agafar la barca, ens diuen que ens hem d'esperar 5 hores fins que pugi la marea!!! I sense menjar res, sense aigua freda per beure i un terra dur per seure. Sort que portem cartes i juguem a "la escoba".

Arribem a l'illa de Ibo! Una illa força gran però amb allotjaments cars i poca platja. Hi viuen unes 15.000 persones. Trobem un càmping on ens deixen una habitació pel preu d'una tenda (2,5 €). Allà coneixem un grup de 4 espanyols força hippies, hehhehee. Els primers espanyols en 40 dies de viatge! Un bon grupet amb el qual podem negociar millors preus. Quina colla, hehehe (una salutació!), portaven una graella, cassoles, llaunes de menjar... súper preparats!

El primer dia el dediquem a passejar per l'illa. La part "moderna" és semblant a Ilha de Moçambique, és a dir, cases d'estil colonial mig destruides a causa de la falta de manteniment. El poble, una mica més enllà, és on viu la població local. Un conjunt de cases fetes amb pedres, branques i sostres de palla. La passejada entre aquelles cases és fantàstica. Transportats a un altre segle, la gent ens saluda tímidament des de les portes de les seves cases, mentre que els nens se'ns acosten per xerrar, donar-nos la mà o caminar amb nosaltres.

Un dia agafem una barca fins a un banc de sorra que forma una illa que sembla un paradís terrenal, un altre dia anem a fer submarinsme (fantàstic coral encara que pocs peixos) i el darrer dia anem a l'illa de Matemo, l'illa més maca de les Quirimbas. Allà hi passem la nit fent acampada lliure en un poble de pescadors. Naturalment vam evitar el lodge a 600$ la nit.

Una tarda la vaig dedicar a visitar la Fundació Ibo, una fundació amb un president andorrà, capital espanyol i andorrà. El departament de Cooperació del Ministeri d'Afers Exteriors d'Andorra va donar el 2007, 65.000 $ al centre nutricional de la fundació. També tenen una fusteria finançada amb capital espanyol. Vaig parlar amb la Maria Eugènia que em va explicar una mica quina era la feina del centre nutricional.

A part de donar feina només a gent de l'illa, la seva tasca és detectar casos amb carències nutricionals en nens petits de l'illa. Allà no els donen de menjar sinó que ensenyen a les seves mares què han de fer perquè això no succeixi i fan un seguiment exaustiu de cada cas. Actualment, estan fent un cens de la població de l'illa. Desitjo molta sort a la gent del Centre i de la Fundació, i envio una felicitació al Govern andorrà per ajudar a la gent de Ibo!

Els nostres dies a Ibo s'acaben i deixem l'illa en direcció a Malawi, el nostre següent destí. Tanmateix, abans hem de passar la nit a Nampula, a Moçambic, perquè l'endemà agafem un tren que ens deixarà a prop de la frontera. Malauradament, aquell matí, abans d'agafar el tren, va suposar un punt d'inflecció en el viatge. Un hàbil carterista em va robar la cartera amb diners i targes de crèdit. Ho vaig passar fatal pensant tot el dia en allò. Quan ets conscient del que t'ha passat comences a pensar en les conseqüències.

El tren anava ple fins a la bandera i vam haver d'estar drets durant unes 12 hores. No vaig fer ni una sola fotografia. Estava trist. El darrer dia abans de sortir del país i em fan la gran putada! Fa molta ràbia i et sents impotent. La pèrdua de les targes m'està suposant un problema encara avui ja que amb la que em van robar no em cobràven comissió al treure diners dels caixers. Sort que quan un planifica un viatge com el meu, es mentalitza sabent que coses com aquesta poden passar. Finalment, deixes de pensar-hi, relativitzes el problema i continues la marxa. The show must go on!!!

Dormim just abans de la frontera. L'endemà creuarem la frontera en bicitaxis. A veure com cabem al damunt de la bicicleta!