Enamorat de Zanzibar

Kheri ya mwaka mpya! Bon any nou! Apart de desitjar-vos el millor per aquest 2010, us vull també agraïr a tots les felicitacions d'aquestes festes i sobretot als lectors d'quest blog per seguir sent fidels després de més de 3 mesos!




En el moment que escric aquestes línies, estic celebrant el meu dia número 100 de viatge! Per a mi ja és motiu de celebració perquè no sabia del cert si realment aguantaria. I bé, puc dir que no estic a punt de tornar, hehehe. Cada vegada estic més content amb la manera com s'està desenvolupant tot. Miro les fotos i penso amb la parella amb la qual vaig viatjar 50 dies, amb tota la gent que he anat coneixent, totes les coses que m'han passat... espero poder continuar molt de temps més!

De moment, continuo a Zanzibar després de 3 setmanes explorant l'illa. M'està encantant però aviat abandonaré aquest petit paradís per dirigir-me cap al nord del país. De debò que estic realment enamorat d'aquest meravellós indret. No descarto, en un futur, venir a passar llargues temporades aquí.

Durant aquests dies, he anat canviant de platja, bé només 3 de diferents, però és suficient per tenir una idea de com és Zanzibar. A la costa est vaig estar a Bwejuu, un poble amb una llarga platja de sorra fina. Allà vaig trobar un petit hotel de bungalows a davant del mar. Aquest petit hotel, el "Makuti" resulta ser d'una parella d'espanyols, en Peter i la Mabel, que han viscut a Sitges un munt d'anys i ara s'han establert aquí buscant pau i tranquil·litat.

Els primers dies vaig compartir converses i excursions amb en Trevor, en Justin i la Suny, dels Estats Units. Amb ells vam fer snorkel, vam visitar el bosc de l'illa, ple de micos i tortugues enormes, i vaig practicar l'anglès com mai. A més, amb ells, en Peter i la Mabel i la gent local, vam poder viure una nit de nadal fantàstica amb una foguera a la platja, i els locals cantant, ballant i tocant el tambor fins la una.

Uns dies més endavant va arribar l'Òscar, de Girona. Amb ell he compartit segurament els moments més hilarants de tot el viatge i he pogut parlar en català uns dies. Amb ell hem gaudit de grans àpats, grans xerrades i alguna cervesa nocturna. Un dia vam ser els únics afortunats en probar el deliciós cranc i la fanstàstica llagosta que ens va preparar l'excel·lent cuiner de l'hotel. I tot per un preu irrisori si ho comparem amb Europa.

Després d'una setmana a la platja de Bwejuu, vaig decidir que seria hora de tornar a Stone Town, capital de Zanzibar. M'he patejat 100 vegades els carrers de la ciutat, tornant sempre a l'hotel amb uns peus brutíssims! M'encanta perdre'm per aquí. Al final acabes coneixent a tothom. Cada dia saludo i xerro amb la mateixa gent, i tots em van dient "Barcelona" quan em veuen passar amb la samarreta del Barça.

La tornada a Stone Town, que jo preveia solitària va resultar que molta gent em recordava de quan vaig estar aquí dues setmanes abans. Així, vaig passar la nit de cap d'any amb Mr. Genius, un noi local d'allò més amable. Vam sopar a les paradetes dels jardins el nostre típic pinxo de peix, marics o carn. Cada nit torno allà a sopar i és on aniré quan acabi de redactar aquesta entrada pel blog! I m'encanta el suc de canya de sucre que fan. No crec que sigui gaire assenyat beure'n degut als problemes actuals d'aigua de l'illa, però no ho puc evitar.

A la nit de cap d'any em va encantar veure les dones muslmanes ballant com unes boges! I ja sé què penseu, i us puc assegurar que no eren prostitutes. El meu amic Mr. Genius em va dir que no era normal perquè la religió els prohibeix de ballar... fins i tot d'escoltar música.

Per cert, és increïble la quantitat de prositució que es veu per aquí. I no em refereixo només a la femenina. Està ple de dones que paguen barbaritats per estar amb locals... serà la fama que tenen, hehehehe. La qüestió és que tots els locals prefereixen estar amb les turistes que amb les locals. Les turistes són molt obertes, en canvi, les dones locals són molt tímides i estan "pressionades" per les costums locals i la religió. Aquí, tothom ha estat alguna vegada amb una local.

I de nit, a tornar cap a l'hotel pels carrerons estrets i sense cap llum. L'altre dia em vaig descuidar el frontal i era impossible saber què trepitjava... Malgrat el que digui el senyor lonely planet, els carrers de Zanzibar són super segurs i sempre trobaràs algú per ajudar-te si t'has perdut en la foscor.

Per fi he trobat un llibre en anglès!!! Al Makuti només tenien llibres en castellà i holandès. Quina llauna! A Stone Town vaig trobar un llibre que es deia The Girl with the Dragon Tatoo. Ha resultat ser la primera part de Millennium, que en català està traduit com els homes que no estimàven les dones (o alguna cosa semblant). Val a dir que estic totalment engantxat i que m'ha durat 4 dies.

Tinc gana així que acabaré dient que Zanzibar és el lloc més turístic on he estat des de que vaig iniciar el viatge. Tanmateix, el meu amor per aquesta illa segurament em farà tornar ben aviat! Pel que fa als meus plans pels propers dies, els veig cap al nord del país on intentaré anar a algun safari Serengeti-Ngorongoro... o potser a Pemba? Us mantinc informats!