Entrem a Lesoto, per fi entrem a Africa

Després d'uns dies amb ganes d'escriure al blog i sense trobar internet, sembla que tornem a un oasi de civilització per explicar per sobre com van anar els nostres dies a Lesoto.





A l'instant que vam entrar en aquest petit país africà, ja vam notar que no erem a Sud'africa malgrat estigui situat íntegrament dins d'aquest país. Aquí tot és diferent. No hi ha blancs, les cases són de fang i d'un sola habitació, tot està més brut, les carreteres no estan ben cuidades, que hi ha pobresa, la gent ens mira amb curiositat, els nens que passegen per les carreteres ens saluden... després de dues setmanes al continent africà, notem que per primera vegada estem a l'Àfrica.

Lesoto és un petit país muntanyós amb alguna pista d'esquí pels turistes sudafricans i els diplomatics residents. És més gran que Andorra, però amb monarquia, i és l'únic país del món que la seva cota més baixa és superior a 1.000 metres d'alçada. Aquí no ha existit l'apartheid pel que tothom ens rep amb un somriure. Per tot arreu trobem esglesies i escoles catòliques degut als missioners que van venir aquí el segle passat.

Ens va costar arribar al nostre destí, el Malealea Lodge, en una carretera de terra plena de pedres, forats i bonys, gestionat per una parella de sudafricans blancs, és clar, els primers que veiem en un dia de viatge. Des d'allà iniciaríem el nostre segon hiking del viatge, que consisteix en una excursió de dos dies a cavall fins a un poblat a les muntanyes.

L'experiència va ser increïble, però ens van quedar els genolls, els ronyons i el cul fets caldo! El camí fins al poblat era de 6 hores de pujades i baixades per escarpades rampes on els cavalls semblaven 4x4. Al poble teníem una cabana de fang que ens esperava... naturalment, sense llum, ni aigua corrent. Només un matalàs primet, un bidó d'aigua del riu i un camping gas. Ah sí, i molta pols que ens impedia respirar correctament.

D'allà vam anar a un salt d'aigua on ens vam banyar en les seves aigues congelades i a les 7 i mitja ja érem al llit! No cal que us digui que no hi havia gaire cosa a fer allà. Vam sopar una sopa instantània que m'ha tingut la llengua cremant dos dies. Tanmateix, ens quedem amb els paisatges, la gent, i una experiència fantàstica. La excursió ha esdevingut el segon highlight del viatge. Una passada!

Pels qui m'han insistit que escribís un llibre sobre les meves aventures, he de dir que ja he començat. No és una simple història de viatges sinó que relata la meva transformació obligada de turista de 5 estrelles a un backpaker!

Heu de pensar que per a mi va ser complicat al principi. Per exemple, a Cape Town, el primer dia els vaig dir als meus estimats companys de viatge d'anar a esmorzar... la broma em va costar 4 dòlars! Un alt percentatge del meu pressupost diari. Ara he après que els backpacker no esmorzen en restaurants sinó que compren menjar al super. Des de llavors no he tornat a esmorzar assegut en un café.

També he après que els backpacker comparteixen dormitoris i banys. Has d'aguantar les pudors, les esteses de roba, els animalons i a vegades la brutícia que hi pot haver. Tanmateix, els backpacker solen ser simpàtics i comunicatius. Sempre et trobes escoltant les aventures de viatgers més intrèpids que tu.

Ahir vaig decidir deixar-me barba a veure com em queda! Semblaré més backpacker, no? Si més no, quasi no em miro als miralls, no perquè no n'hi hagin, sinó perquè n'hi ha pocs, són petits, estan trencats o bruts. Ahir em vaig fer una foto del meu careto per veure bé com era amb la barba! Ai mare, quina por!

La tornada a Sudàfrica des de Lesoto ha sigut suau encara que tot ha canviat. Trobarem a faltar els ponis basotos però no les muntanyes perquè estem a punt d'entrar al Drakensberg: una zona muntanyosa amb paisatges impressionants, salts d'aigua de 800 metres d'alçada i més camins de pedres. Podrà en Llantito mesurar-se a les difícils carreteres del Drakensberg? Ho sabreu a la propera entrega!