A Sudàfrica amb en Llantito!

He arribat un pel tard a la cita amb el tauró blanc a causa del meu super despertador que m'ha traït vilment... sort que la naturalesa és sàbia i el meu cos s'ha despertat a les 6.57 h. El dia s'aixecava fred, ennúbolat i tothom tenia un rictus seriós com si alguna cosa important hagués de passar. Potser era la nostra trobada amb el White Shark?

Després de tirar carnassa s'acosten els taurons... dos especimens enormes d'uns 4 metres de llarg i grosos com elefants. De debò que feia por però tothom volia baixar a la gàbia per observar-lo de més a prop. Un tercer tauró blanc que sembla quasi un bebe no para de saltar per agafar la cua de tonyina que li posem com a esquer.

Baixem i l'espectacle és impressionant. Els animals ens miren amb cara de tenir gana i passen per davant nostre a uns centímetres de la gàbia. Algun fins i tot, pica contra la gàbia amb una força que la fa tremolar tota! L'experiència és impressionant malgrat el sistema utilitzat per observar-lo deixa molt a desitjar.

Agafem el nostre cotxet estimat i ens tirem a la carretera... no sense abans canviar una roda perquè estava punxada! Per cert, hem batejat el nostre cotxe amb el nom de “Llantito” perquè al cap d'una hora de llogar-lo vam mig destrossar-ne la llanta, hehehehe. Com que a vegades el notem trist, li cantem la cançó: “llantito yo te quiero, llantito yo te adoro, llantito para mi eres el único tesoro”. No cal que us digui que llavors es posa content i ens porta als llocs sense problemes.

D'aquí ens dirigim costa amunt fins al famós parc de Tsitsikama. La sort no ens va acompanyar i la boira no ens va permetre fer la excursió de 3 hores del salt d'aigua que recorre un tros de costa. Enlloc d'això vam entrar al bosc a saludar els cucs i els ocellets.

La propera parada va ser a Jeffreys Bay, un dels 5 millors llocs del món per fer surf. Hi ve gent de tot el món però el temps no ha acompanyat i només hem vist gent prenent classes. L'hostal el regenta un hippi de 50 anys que ja és avi... un tio collonut! Hem dormit en llit de matrimoni en un apartament per a nosaltres sols per només 9 $ cadascú! Quan penso que aviat hauré de fer un intensiu amb el sac de dormir i les seves “grans” dimensions...

Us he de dir que les classes que estic prenent per ser un bon backpacker estan tenint els seus fruits, encara que sempre gasto una mica més que els meus dos amics professionals, en Victor i la Glòria. Les novetats que he après són que els backpackers no porten ni gorra ni rellotge, que no es dutxen cada dia i que la roba no està bruta si la gent ens continua parlant! M'estic adonant que no som backpackers gaire autèntics perquè faig sempre tot el contrari.

He de dir que en Victor és un excel·lent cuiner i ambdós ja estan aprenent a parlar català! Ja repeteixen totes les bajanades que vaig dient com “ai mare”, “al costaaaat”, “i no és maco això?” i moltes d'altres... en canvi ells d'estan contagiant del meu mal castellà i aviat el parlaran pitjor que jo, hehehehe. Per cert, el seu blog és www.conunpardemochilas.blogspot.com on trobareu més informació de les nostres aventures amb el llantito. Ah sí, ell és del Madrid i ella del Barça, cosa que fa que tinguem unes converses d'allò més animades.

Al proper post us explicaré les nostres aventures per Lesoto!