Welcome to Cape Town!

Primer post de la meva aventura! Quines ganes que en tenia! Fa dies que volia publicar-lo però no sempre és fàcil trobar internet i volia tenir coses per explicar... ara el problema és que tinc masses coses a explicar!

Porto quasi una setmana i tinc la sensació que porto un mes. Primer de tot, el que més em costa és convertir-me en un backpacker autèntic! Tan acostumat a no privar-me de res i fer sempre el que vull, i ara tot això s'ha acabat. Sort del Victor i la Gloria, els meus acompanyants en aquesta part del viatge.

Sudàfrica és una país modern, car, variat, enorme i, malgrat no hi hagi apartheid, el blanc continua sent l'amo i el negre és el qui sua per guanyar-se el pa. De moment ens està agradant el país però amb matisos... encara han de canviar tantes coses!

Ells són backpackers de pura cepa i porten molts anys viatjant pel món sense gastar-se més que el necessari. De moment ja he après que els backpackers no porten ulleres de sol, mengen comprant als supers, no deixen propines enlloc, dormen en “cutxitrils”, no lloguen cotxes i calculen cada nit si s'han passat del pressupost preestablert! Tot això està una mica exagerat, però estem intentant viure el dia a dia amb menys de 30 euros al dia, cosa que a Sudàfrica no és gens fàcil.

Hem entrat per Cape Town on hem vist una muntanya plana com una taula (Table Mountain), ens hem passejat pels seus carrers, el seu port i hem begut les seves cerveses més famoses.

El tercer dia vam anar fins a Cape Point que és el punt més al sud de l'oest d'Àfrica. Allà vam fer un hiking (es veu que la paraula trekking no és anglesa... ens l'hem inventat nosaltres per semblar més internacionals) de dos dies pel parc nacional.

El hiking ha estat l'aventura més salvatge de la meva vida! 30 quilòmetres dividits en dos dies per un terreny àrid, amb molt de vent, platges fantàstiques, he dit molt de vent? Hores i més hores de caminata; llagues als peus; pics amunt i pics avall; cansament a les cames i mala alimentació. Tot això per a una experiència inoblidable en un entorn realment fascinant.

A la nit havíem de dormir en una cabanya dins del parc. La qüestió és que ens vam entretenir i se'ns va fer de nit. Tot i els frontals ens vam perdre un parell de vegades. Després de suor, sang i algunes llàgrimes, quan alguns es pensàven que dormiríem al ras amb aquella ventolera, vam trobar finalment la tan esperada cabanya just dues hores després de la posta de sol.

L'objectiu de tan dura prova era veure el Cap de Bona Esperança i el Cape Point, tots dos impressionants. Lo xocant per a mi era estar a l'altra banda de la barrera. Mentres jo caminava hores i hores amb una motxil·la a l'esquena, els turistes “rics” arribaven en 15 minuts de cotxe a tots els racons del parc. Tanmateix, mai m'arrepentiré d'haver-ho fet. Veure aquelles platges des de dalt de les muntanyes et feia oblidar tots els mals.

Les properes parades han estat dedicades a gaudir dels bons vins de la zona de Stellenboch i de Franchhoek i de veure les balenes a Hermanus. Cal destacar que les balenes es veuen des de terra! Per exemple tot esmoraznt un muffin de xocolata. Impressionant.

Per acabar i no avorrir més al personal, dir que demà tinc reservada una “immersió” amb el temut gran tauró blanc! Serà una bona occasió per provar la carcassa submarina de la meva càmera. Quines ganes! … em fan llevar d'aquí 5 hores. Bona nit :)