Navegant pel Llac Niassa

Entrem a Malawi pel sud mitjançant l'únic transport possible en aquesta zona: els bicitaxi. Un local porta la motxil·la damunt del quadre i el manillar mentre que jo pujo a un petit seient al seu darrera. Pujades i baixades fan que el noi sui de valent i jo hagi de baixar de la bici en algun moment. Molt divertit.

El primer que hem de saber d'aquest país és que només hi ha 5 o 6 ciutats que tinguin caixer i totes estan força allunyades del pobles turístics del Llac Malawi o Niassa que signfica "llac", la seva principal atracció. Després de fer malabarismes amb el caixer, arribem a Cape Maclear, un poble de pescadors bastant turístic en una platja força maca del llac. Allà ens podem banyar, descansar, passejar pel poble...

Remuntem tota la platja fins al nord del poble mentre observem com les dones renten la roba al llac, els homes estenen la pesca del dia en lones per assecar-la al sol, i els nens es banyen i juguen perseguint els ànecs que poblen la vora del llac. Tanmateix, no ens sentim gaire ben rebuts. La gent ens mira amb cara de menyspreu. Fins i tot una dona li pregunta a un local que camina una estona amb nosaltres " perquè vas amb la gent que mata els nostres fills?". Això no fa que ens desanimem i seguim gaudint de la meravellosa vida del poble.

Pel centre del poble la gent sembla més amable i els nens se'ns acosten per jugar. El que sí és evident és que trobem molts nois joves totalment fumats! Ja haviem sentit que aquí es fumaba molt i de qualitat, però és que tothom va fet caldo!!! Els ulls de la gent estan absents... massa.

A Àfrica nosaltres som Mzungu, és a dir, estrangers. Seria el nosaltres anomenem "guiris". Doncs Mzungu és la paraula que sents 100 vegades al dia quan camines per a qualsevol lloc. Al final es fan una mica pesats... tots els locals, sense importar el país, el primer que et pregunten és "com estàs" "com et dius". Són incapaços de començar cap conversa sense haver fet el típic "how are you my friend". Jo sempre els responc, "I'm Mr. Mzungu!"

L'endemà agafem una barca local perquè uns nois ens portin a fer snorkelling a una illa. La experiència és impressionant! Ens fiquem a l'aigua i centenars de peixos en rodegen! Sobretot peixos blaus i marrons. Algun s'atreveix a mossegar-nos i tot! Els nois en fan el menjar: un peix enorme i deliciós que ens mengem amb patates i tomàquet.

Després de dinar ens porten a un lloc on, quan es tira un peixet mort a l'aigua, s'acosta una àguila volant fins a agafar-lo. Una mica "turistada" però impressionant perquè l'àguila s'acosta molt! Finalment ens acostem al famós Otter Point, on a vegades es poden veure nutries i cocodrils. Suposo que ambdós alhora no, hehehhee.

Un cop a l'hotel em compro uns pantalons d'allò més... locals! Hahaha. Tothom em pregunta on he comprat els pantalons però també em comfessen que no s'atrevirien a posar-se'ls! La veritat és que fora d'Àfrica no crec que me'ls posi... o potser de pijama!

Ens despertem d'hora perquè el nostre viatge continua cap al nord amb el ferri ilala fins a l'illa de Likoma, al nord del Llac Malawi. Malgrat el preu abusiu anem tots en primera classe, a la coberta del vaixell on podem passejar per la coberta i demanar una cervesa freda al bar. Les altres classes disponibles estan sobreocupades de gent i no s'hi cap. Els nens dormen per terra i hi ha paquets per tot arreu. Llogo un matalàs per passar la nit dormint sota els estels. Quin cel més fantàstic!

El paisatge i la travesia en general és força interessant però ja tinc ganes d'arribar a Likoma. Al ferri coneixem dues parelles, una de sudafricans i una altra d'australians. Passem les estones xerrant, explicant-nos les nostres respectives rutes i experiències. És genial poder xerrar amb la gent; sempre t'aconsellen coses interessants a fer.

Finalment arribem a Likoma quan és fosc i ens allotgem al lloc més barat del poble. Passegem pel poble, coneixem la seva gent, visitem la seva impressionant catedral anglicana un diumenge quan estan tots en plena cantarella. Aprofitem per fer submarinisme però resulta ser força decepcionant... què es pot esperar d'un llac?

L'illa és molt maca, així com la seva gent, el llac, l'ambient... Només hi ha un restaurant al poble on ens allotgem i és l'únic amb begudes fredes perquè ningú té llum, ni aigua corrent, ni cap comoditat per petita que sigui. Els locals es banyen al llac, renten la seva roba (i la nostra) al llac, beuen l'aigua del llac i, és la mateixa amb la que nosaltres ens dutxem, envoltats de formigues, aranyes i sargantanes..

Els meus estimats companys de viatge, en Victir i la Glòria, m'han comunicat que volen seguir sols. Penso que la seva decisió també m'afavoreix a mi. Podré posar fre a aquesta carrera que vam començar fa 52 dies a Cape Town. Necessito descansar, reflexionar, curar les meves ferides dels peus. Tinc els peus destroçats; sembla que vagi donant patades a les pedres expressament! Ells marxen en direcció sud amb el ferri. Jo em quedaré a l'illa fins una setmana. Ara sí que comença l'aventura!