Reflexionant a la vora del llac, canvis a la vista!

M'he quedat sol a l'illa. El comiat amb els que han sigut els meus companys de viatge durant quasi 2 mesos ha sigut curt però emotiu. He decidit canviar d'allotjament. Deixar el poble, la gent, la calor sufocant, i instal·lar-me durant 5 dies a l'altre cantó de l'illa. Un backpakers davant d'una esplèndida platja amb tot el necessari per descansar uns dies. El Mango Drift, que és el nom de l'allotjament, té una extensa zona de coixins davant de la platja, on puc estirar-me mentre llegeixo, bec cervesa freda i sento com els mangos cauen de l'arbre al sostre de palla del bar. L'allotjament em costa 3,5 € per nit.




Passo els dies estirat en els sofas blaus, llegint en anglès, banyant-me, mirant les guies que em cauen a les mans, xerrant amb els dos israelians que vaig conèixer a Moçambic fa quasi un mes. Amb ells menjo, xerro i i juguem a volei. Els dies passen tranquil·lament.

Porto quasi dos mesos de viatge i és la primera vegada que tinc la sensació de descansar, de pau i tranquilitat. Això significa que tampoc havia tingut temps de pensar en tot el que m'està passant, en tot el que estic vivint. Fins ara, senzillament he estat gaudint el màxim possible de tot el que hem fet. Hem viatjat de pressa, a vegades sense poder aturar-nos a observar la vida a davant nostre. A partir d'ara, sense els meus companys, m'ho prendré amb molta més calma, intentant assaborir totes les coses que m'envolten, siguin bones o dolentes.

La conclusió de la meva estada a l'illa és que sembla que la meva estada a Àfrica serà més llarga de la inicialment pensada. He deicidit que, enlloc d'anar a Zàmbia i continuar en direcció sud, continuaré cap al nord, a Tanzània. Lúnic que faig és afegir països. Estant tan a prop, penso que seria una llàstima no anar a Tanzània, Kènia, Uganda... no creieu?

Bé, tot això queda molt lluny. La qüestió és que he pensat molt, els qui em conèixen em creuen, hehehehe, i he pensat en estar a Àfrica fins, almenys, el mes juny i tornar a casa a passar els mesos d'estiu, descansant. Notición! Notición! Ep, però el setembre me'n vaig a Thailàndia a seguir el meu viatge, hehehhee. Es que viatjar per Àfrica és molt dur. Els transports, la calor, la gent, les distàncies... Molta gent es cansa aviat i torna abans d'hora. Espero que a mi no em passi ja que els darrers països que tinc pensat visitar (Namíbia i Botsuana) són la raó per la qual vaig començar el meu viatge a Àfrica.

L'únic que pot condicionar el meu vol és el futbol. Sembla increïble, no? Doncs no! De l'11 de juny a l'11 de juliol, Sudàfrica acull el mundial de futbol i els preus estan pels núbols. Un llit en un backpacker pot arribar als 50$ la nit. Una bogeria... i els vols millor no mirar-los! Bé, quan arribi allà, ja em preocuparé :)

És increïble veure la quantitat de persones que viatgen soles... i moltes dones! Les admiro de debò. No perquè sigui dur, que ho és, sinó perquè tenen el valor de fer-ho.

He sortit de l'illa i vaig a Nkhata Bay, un poble a la vora del llac. M'ha encantat el lloc! M'he instal·lat al Mayoka Village, un backpacker fantàstic! Un munt de gent entra i surt cada dia. Hi treballen més de 40 persones locals, des de barmans, cambrers, cuiners, etc. La primera nit em posen en el dorm, 8 llits i jo sóc l'únic noi! Les coses canvien amb els dies, però l'ambient de l'indret no decau mai. Pago 4,5 $ per dormir.

El billar sempre està ocupat, el bar sempre està ple de gent, els propietaris són encantadors, tots els treballadors coneixen el teu nom i et demanen com estàs, com has dormit i si necessites qualsevol cosa. Al final acabes convivint amb ells, la Nelli, la Messi, la Lisa, Phillip, Kennant, Matthew i després venen els de noms divertits com en Happy Coconut, en Lemon Squeeze, en Special o en Chicken Pizza, hahahhaa. Acabes compartint els seus problemes i les seves preocupacions, les seves addiccions a l'alcool i a les drogues. Els veus plorar, els veus tenir crisis d'histèria després d'alguna dosi excessiva, algun va a la presó del poble negant-se a rebre tractament a l'hospital. Aquí realment pots veure quina vida porten, quins problemes tenen, les desgràcies que han patit...

També veus nens amb Leucèmia sense diners per pagar-se un tractament, malalts de sida, altres amb Malaria... t'expliquen que mantenen a varis membres de la seva família, no només els petits, sinó també algun parent aprofitat i gandul. Diumenge vam tenir un funeral, en germà petit d'en Benjie. Dins del Mayoka, passa de tot, i nosaltres en som testimonis Tots ens trobem al mateix lloc, al voltant de la sala de billar.

El poble està a 20 minuts caminant. Intento anar-hi sovint perquè hi ha internet, un banc i més vida local. L'altre dia vaig anar a tallar-me el cabell. Em va costar 0,5€. Sembla que des de que he posat el fre, tot agafa intensitat, com si a la costa de Moçambic no n'hi hagués hagut prou. També hi ha la presó del poble, on els presoners es passegen lliurement pel carrer, tots vestits amb l'uniforme blanc impolut. I també hi ha la Hatsumi, una japonesa de Tòquio que va trobar l'amor a Moçambic i s'ha instal·lat aquí, a la vora del llac Niassa, per fer-nos els millors milkshakes del món.

Fa una estona he acabat de llegir New Moon en anglès, la segona part de Twilight (Crepusculo) que m'han dit ja han estrenat als cines. L'hauré de veure quan torni! He estat dues setmanes senceres a Nkhata Bay. M'he enamorat del lloc i de la seva gent. Fins i tot he hagut de demanar una extensió del visat!

L'altre dia vaig poder veure el Barça - Madrid en directe en un bar del poble, en pantalla gran i amb un bon ambient local. Aquí els agrada molt el futbol, però tots prefereixen el futbol anglès perquè és el que poden seguir millor a la tele degut a la gran influència britànica. Ah sí, i perquè a Espanya fan el futbol massa tard i ells ja dormien! Quin mercat més gran que s'està desaprofitant!

Abans de sortir del país volia veure una mica de muntanya i he decidit anar a Livingstonia. Per arribar-hi s'ha de pujar per una carretera infernal! Les vistes del llac des de dalt són impressionants, però més ho és des d'on plantem les tendes a la vora d'un precipici. Qui diu a la vora diu 20 centímetres!

Per cert, suposo que no cal que expliqui que el nom del poble ve del famós explorador David Livingston que va estar per tot Àfrica del Sud. La seva referència és omnipotent a tot arreu, fins i tot als vitralls de les esglesies on surt representat quasi com un Deu. Per cert, la seva dona va morir de Malària.

Al vespre estic a 40º de febre i em porten a l'hospital més proper. El primer que es pensa aquí és en la Malaria. Durant el meu viatge he conegut mols turistes que han tingut malaria. Fins i tot, un noi de Donosti que l'havia tingut 4 vegades en 1 any i mig. Aquí no se li dóna tanta importància. Et prens les pastilles i ja està. Per precaució, jo vaig començar el tractament curatiu de malaria a l'espera del test. Va sortir negatiu, i la veritat, molt espantat tampoc estava perquè quan estàs aquí ho acabes trobant normal. De totes maneres, he estat tancat en un hotel curant-me durant 3 dies.

Avui he sortit de Malawi per entrar a Tanzània. No sé, ja l'enyoro. Enyoro el Mayoka Village i el llac, enyoro la seva gent. He viscut moltes coses i he conegut a molta gent. Realment, quan vas sol, tot canvia. Se t'obre un món nou. Fins i tot passejo pels mercats amb una mentalitat més oberta i xerrant amb tothom qui se m'acosta. Estic molt content d'estar aquí i d'haver pres la decisió de marxar. Sóc molt afortunat.

Per cert, l'altre dia em vaig despertar degut a un tremolor de terra. Una rèplica d'un terratrèmol em va fer aixecar del llit esbalotat. Les parets cruixien i el llit es movia... quina passada! Però alhora, quina por :)

Sento que avui l'entrada és més llarga que de costum. Us dono les gràcies per seguir-me, sobretot els qui heu arribat fins al final del text, hehehehhe.