Llacs a la Vall del Rift

Al nord de Nairobi, la moderna capital keniata, trobem la Vall del Rift. Una impressionant vall amb parcs nacionals fins a cansar-se'n i animals fins on arriba la vista. Però com a bons motxil·leros que som, la nostra tasca és veure el màxim pagant el mínim, hehehhe. A més, jo ja havia estat per aquí prèviament amb els meus pares al mes de gener i no tenia ganes de repetir res.

El primer lloc escollit va ser Hell's Gate que només és pot comparar amb un infern per la calor que hi fa. D'altra banda, el parc té dues magnífiques "gorges" (en català?). Per sobre de tot, aquest parc és especial perquè pots veure zebres, búfals, senglars, girafes, gazel·les i escorpions des de la bicicleta! En efecte, vam sortir del nostre càmping pedalant a les 9 del matí i vam tornar a les 5 de la tarda.

La passejada en bici rodejats d'animals és una passada! Clar que només si ets motxil·lero et pots permetre passar-te tantes hores sobre la bici i sota un sol infernal. Altament recomanat! No cada dia tens els animals mirant-te els ulls i tu preguntant-te "se'm tirarà a sobre o sortirà correns?"

A dins del parc hi trobem una fantàstica "gorja" que en alguns moments ens pot recordar al Siq, a Petra (Jordània). Allà s'hi ha rodat Tomb Raider 2 i The King Of the Jungle. Per sort, no he vist cap de les dos pelis; semblen tan bones...

Per cert, el càmpping genial. A la vora del llac Naivasha que és preciós, i propietat d'un australià que ha viscut dos anys a Pal, Andorra! Amb ell vam beure vi sudafricà fins al punt de no importar-me la derrota del Barça amb l'Inter.

La nostra propera destinació va ser el llac Baringo. Tot el dia de viatge per arribar al poble amb un nom impossible de recordar (sembla japonès! Kampi Ya Samaki o similar). La primera nit vam dormir en un hotel de mala mort per 1,5 euros cadascú. El problema del poble és que la gent és molt agressiva per vendre't els seus viatges en barca pel llac. Vam tenir fins i tot la ocasió de barallar-nos amb un fumeta que anava begut. Vam decidir que la segona nit dormiríem al càmping del costat on sabíem que ningú no ens molestaria.

I carai quin càmping! Ens vam ensenyar totes les instal·lacions: le tendes amb llit, les "bandas" (habitacions rodones), els "cottages" (cases per a 6 o 8 persones). Doncs ves per on, ens vam regalar un "cottage"!!! Després de piolar una mica, ens el van rebaixar a 68 euros, totalment fora del nostre pressupost. Però bé, per aquest preu, a casa només trobes habitacions en ruines! I aquí teníem una casa de fusta de dos pisos amb vistes impressionants al llac, terrassa i mil coses més per només 34 euros cadascú. Quin homenatge! I el restaurant té de tot, vi espanyol inclòs. De moment, nosaltres ens hem decantat per un vi blanc sudafricà. Buf, quina mala vida!!! Sóc de la opinió que de tant en tant, un capritx ens el podem permetre. El pressupost aguanta estoïcament.

La segona nit toca estalviar i ens canviem a una tenda amb llit. Tot un luxe! Ens passem el dia vaguejant i observant els cocodrils a només 10 metres de la nostra tenda!!! La excursió pel llac ha resultat ser una passada. Hem vist no menys de 10 cocodrils i una família de hipos que no ha parat d'obrir la boca per a les nostres fotos. Increïble! I només per 7 euros la hora. Ara, mentre escric la entrada del blog, estic a la entrada de la meva tenda, amb el llac just a pocs metres, i bé, no puc evitar pensar que això és vida i la resta tonteries! El llac Baringo és sens dubte un highlight en el meu viatge.

Per cert, en el darrer post em vaig oblidar d'explicar una annecdota amb en Ratatouille, una rata que durant la nit va fer un forat a la motxil·la de la Lisa en busca d'unes nous que hi havia. En Ratatouille em va despertar a les 3 de la matinada. No us podeu imaginar quin soroll fa una rata durant la nit. I una rata a 1 metre de distància del meu cap? Doncs em vaig aixecar sobresaltat perquè sabia que es tractava d'una rata. Vaig encendre el llum i no vaig veure res. Tot d'una veig la rata que salta des de la motxil·la fins a la taula, i de la taula a una fusta de la teulada. Jo no sabia que les rates tinguéssin ales, però aquesta en tenia. El salt va ser de quasi un metre d'alçada! Impressionant en Ratatouille!

Com no ens cuidem gaire bé, avui hem anat a gaudir, encara més, de la vida al llac. Hem passat el dia a un hotel que hi ha a una de les illes del llac on la habitació val 200 dòlars la nit. Per 16 euros, tenim inclòs el dinar bufet, transport en barca fins a l'hotel, i la piscina amb vistes al llac. El lloc és una passada i hem fet una migdiada de campionat.

Des de la tenda veiem els cocodrils i els hipos passejar tranquil·lament. Durant la nit, sentim caminar i menjar els hipos molt a prop de la nostra tenda. És una sensació que deixa sense alè.

Una de les coses dolentes del meu viatge és que em perdo molts moments importants a casa, com per exemple el casament dels meus amics. L'altre dia se'n va casar un, i l'endemà parlava per skye amb en Kgun10, un fervent seguidor del blog er anunciar-me el seu casament. Segur que hi va amb pantalons curts, samarreta i un mocador al cap! Vull que m'enviis les fotos de la boda!!!

Així doncs, avui volia acomiadar-me felicitant a tots el meus amics que es casen o s'han casat aquest any i que, lamentablement, no podré abraçar-los durant un dia tan especial. De veritat que ho sento però des d'aquí us desitjo el millor! Per tant, un petó al Carles i a la Raquel, en Marc i la Susanna, la Maria i l'Ivan i la Sabina i en Sergio. Llarga vida als enamorats!

Per cert, demà iniciem la nostra ruta cap al llac Turkana, al nord del país. Es veu que és una zona preciosa però molt àrida, sense turistes, sense comunicacions, pobles amb gent amb kalashnikov i tribus que viuen com fa 1.000 anys. Espero trobar internet per explicar-vos-ho!