Nova ciutat, nou país, nou continent, noves il·lusions

Buenos Aires a Argentina ha sigut la ciutat escollida per acollir la meva primera parada fora del continent africà. Malauradament, un retard de 15 hores en el vol em van fer arribar a Buenos Aires a les 2 de la matinada. Tanmateix, van passar força bé: hotel de 4 estrelles pagat per la companyia i tots els àpats inclosos. A més, anava acompanyat d'una amiga coreana i un amic japonès que s'allotjàven al mateix hostal que jo i agafàven el mateix vol. Bona companyia.

A Buenos Aires he aprofitat per descansar. Sense exagerar, m'he passat dies sencers al sofà mirant vídeos i connectat al wifi gratuït de l'hostal. Estava tan cansat de la meva aventura africana que no em venia de gust fer res. Però en aquest hostal és molt fàcil conèixer gent nova cada dia i a vegades és complicat no fer res. Amb ells he descobert que Buenos Aires no dorm mai. Festa cada dia de la setmana i es menja a les mateixes hores que a Espanya.

Naturalment, he tingut temps per visitar la ciutat: el centre, Puerto Madero, el cementiri de la Recoleta (on està el mausoleu d'Evita), Palermo, el Caminito al barri de la Boca, el mercat del diumenge de San Telmo, els immensos jardins de la ciutat, etc. He estat aquí quasi dues setmanes i no tinc ganes de marxar. Però com es tracta d'un hostal molt popular, sempre està ple i he decidit moure'm aviat. La ciutat és força maca i entretinguda. És impossible avorrir-se!

El cap de setmana passat vaig decidir de fer una visita llàmpeg a les cascades de Iguazú. L'autobús que em va portar allà era increïble. Ja m'havien dit que els transports a Argentina eren fantàstics, però mai m'haugués imaginat que ens donarien menjar, que el seient s'inclinaria un 60% i que s'hi dormiria tan bé abans o després d'una de les 3 pel·lícules que et projecten. Comparat amb la tortura que representàven els transports a l'Àfrica, això és tot un luxe! I com les distàncies són enormes, normalment els autocars són nocturns. Lo bo d'això és que estalvies una nit d'hotel, lo dolent és que no veus el paisatge. Per cert, els autocars són molt cars.

Tot a Argentina és car. És una llàstima. Jo que necessitava un país barat per refer-me de la bogeria que van suposar Botswana i Namíbia, Argentina sembla fins i tot pitjor. Dormir és car, menjar és car per culpa de la beguda, els transports són cars i qualsevol activitat és cara.

Com deia, vaig visitar les cascades pels dos costats. Primer l'Argentí i després el brasiler. Ambdós estàven plens a rebossar de gent, cosa que em va agoviar bastant. Les cues eren immenses i jo perdia la paciència. Al final t'és complicat de gaudir del moment amb tanta gent que empeny i que has d'empenyer. Les cascades en sí són una meravella, però la experiència va ser dura.

I si comparo les 3 grans cascades, les del Niagara fan riure al costat de les altres dues. Són les menys impressionants tot i que són maques igualment. Les Victòria són fantàstiques igual que les de Iguazú. Potser són més maques les de Iguazú però la meva experiència va ser molt millor a Victòria.

Durant tots aquests dies he conegut americans, britànics (que són majoria aclaparadora), australians, nova zelandesos, alemanys, suecs, holandesos, irlandesos... aquí hi ha la mateixa barreja que vaig trobar a Àfrica però hi ha més gent viatjant. Els que són menys simpàtics aquí són els espanyols. A part de dues noies que vaig conèixer a l'hostal de Iguazú, la resta han resultat ser força antipàtics.

L'altre activitat "fora de sèrie" que he fet aquests dies és asssitir al superclásico, el partit estrella a Argentina, River Plate contra Boca Juniors al estadi Monumental. Com tots us imagineu és un partit de màxim risc i vaig comprar les entrades a través de l'hostal ja que hi vas amb l'altre gent de l'hostal i un guia. Les consignes eren: no perdeu el vostre guia. Doncs el vam perdre de seguida. Un cop a dintre de l'estadi, un troç de bèstia que feia tres com jo i a qui el cap no li funcionava gaire bé, em va robar l'entrada. Quan el vaig intentar recuperar, em va insultar i amenaçar. Jo naturalment, vaig fer com si res no hagués passat i vaig enfilar escales amunt amb la cua entre cames.

Per sort ja era a dins i malgrat haver perdut el guia (que en realitat ens va perdre ell a nosaltres), estàvem tots junts. Vam posar-nos ens unes localitats que no ens pertanyien i ens vam disposar a viure el partit. L'ambient era impressionant. No van parar de cantar tota l'estona, i desitjar la mort més cruel pels seguidors de Boca. Fins i tot tenen una cançó amb la melodia de el "tractor amarillo". El partit en sí va ser molt avorrit i va acabar, per sort, amb la victòria local per 1 a 0. Vaig veure en Riquelme i en Palermo com cedien en un partit sense cap trascendència ja que tots dos es troben a la part baixa de la taula. Una experiència genial!

Fent un ràpid balanç de la meva experiència africana, us puc assegurar que ha sigut una experiència increïble. He viscut els millors i els pitjors moments de la meva vida, però no m'arrepenteixo de res. Quan penso en tot el què he fet, encara no m'ho crec: he dormit al costat d'una llac de lava, m'ha tocat un goril·la, m'he banyat en platges increïbles, he visitat illes paradisiàques, he vist animals fantàstics, m'ha perseguit un elefant, he sobrevolat una de les cascades més maques del món, he conegut i viatjat amb gent d'arreu del món, he recorregut uns 50.000 quilòmetres en transports públics (més de la circumferència de la terra), he sigut l'home més feliç i infeliç de la terra, i tot en només 13 mesos que m'han canviat la vida i la visió de les coses per sempre.

Ara Sudamèrica representa un repte important. Tindré prou força per continuar viatjant? Els primers dies a Buenos Aires no han sigut gaire esperançadors, però poc a poc em vaig motivant amb la informació que tinc dels llocs que vull visitar. A part d'això, hi han aspectes curiosos. Ja no sé si he de mirar primer a l'esquerra o a la dreta abans de travessar un carrer. La carn és molt bona, la que es menja i la que no. La que es menja és bona i relativament barata. I les dones argentines semblen tretes totes del mateix model: totes amb malles o pantalons hiper mega super apretats, no es poden ni cordar les cremalleres!!! I totes, sense excepció, tenen unes... glandules mamàries gegants, suficients per alimentar un imperi, i uns escots d'allò més generosos. Tanmateix, la fama que tenen de dones fàcils, és una llegenda.

Els argentins són completament addictes al mate. Van a tot arreu amb el termo i les tasses especials per beure mate. Un dia m'hi hauré d'introduir seriosament. I les cerveses són enormes i cares, per tan la millor opció sempre és compartir. Altres coses que canvien aquí és que hi ha wifi gratuït a tot arreu. És fantàstic! I una cosa dolenta és que hi ha molta gent viatjant i sempre és millor reservar amb antel·lació. No hi havia crisi?

El meu futur immediat passa per Uruguai, ón aniré a passar uns dies abans de dirigir-me al sud d'Argentina, a passar fred i a gaudir de la natura. Ah sí, i a barallar-me per trobar un llit per dormir. Salut i felicitat!