Paraguai és realment el país menys visitat d'Amèrica del Sud pels motxil·leros, sense comptar les infravalorades Guyanes. Després de deixar la costa de Brasil i viatjar unes 24 hores en diversos autocars vaig arribar a Ciudad del Este, famosa per ser tax free i paradís de compres pels milers de brasilers que creuen la frontera cada dia. Els preus són en dòlars americans o en reals brasilers. Si vols pagar en guaranis, la moneda local, et miren com si vinguéssis d'un altre planeta.
View Volta el mon in a larger map
View Volta el mon in a larger map
Només posar un peu en territori paraguaià i desenes d'adolescents et donen catàlegs de botigues on comprar tot tipus d'aparells electrònics. La roba també ocupa un lloc important encara que no tant. Sembla una ciutat destinada específicament a comprar barat, com Andorra! Em sento com a casa, hehehe
L'hostal està buit i en sóc l'únic client. Ja sabia que a Paraguai no trobaria gaires motxil·lers però ser la única persona en l'únic hostal de la ciutat, em sembla una mica exagerat. Tanmateix, passo un dia tranquil descansant del llarg viatge mirant la sèrie que estic seguint en el meu ordinador o gaudint del wifi gratuit. Faig una curta passejada per la ciutat per comprar un parell de coses i per la tarda vaig a visitar la gran atracció turística d'aquesta ciutat: la inmensa presa de Itaipú, la segona més gran del món.
Té una alçada de 200 metres, una llargada de 7 quilòmetres i proporciona el 80% de la electricitat del Brasil i el 100% la de Paraguai, obviament. Les obres van començar al 1975 i avui en dia és una de les construcions modernes fetes per l'home més gegantines de la terra. Les dades que ens donen són impressionants: amb el ferro utilitzat es podrien construir 380 torres Eiffel, amb el ciment utilitzat es podrien construir 210 estadis com el de Maracanà, cosa que representa 15 vegades més que l'eurotunel. Realment colossal.
L'endemà, per la meva sorpresa, 3 motxil·leros van arribar a l'hostal i vaig decidir quedar-me un dia més i així anar amb ells a visitar els salts d'aigüa de Monday. No són gaire impressionants però és una cascada interessant. A més, és famosa perquè al vespre es poden veure centenars d'ocells volar disparats en contra la cascada, sense estrellar-se, per poder travessar-la i anar a dormir a casa seva, darrera la cortina d'aigüa.
La meva següent parada seria a Encarnación on es poden visitar les ruines de les missions jesuites (o jesuïtiques com diuen ells). Aquestes van quedar desertes quan els jesuites van ser expulsats del territori. Hi ha dos escenaris principals, Trinidad i Jesús, i les vaig visitar ambdúes. No són cap meravella però ja que estava allà és interessant de conèixer-ho. A més, sempre puc dir que he estat en una de les ruines declarades patrimoni de la humanitat menys visitades del món! De fet, estava sol.
Jo no vaig anar a Asunción, la capital de Paraguai avui i també de l'imperi colonial durant un llarg període de temps fins que Cusco, al Perú, li va prendre el lloc (aquests peruans...). Tanmateix, he de dir que la gent de Paraguai m'ha agradat força. Són amables i t'ajuden sempre amb un somriure.
Havia arribat el moment de tornar allà on vaig començar 11 mesos abans, a Buenos Aires. Només hi havia cosa dolenta en això: que hauria de passar la nit que complia dos anys viatjant dormint en un autocar! Què hi farem... tot sigui per celebrar-ho amb una bona festa a la capital argentina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada