Samba do Brasil

Sabeu que a Brasil molt sovint és més barat anar en avió que en autocar? Sembla una bogeria però no ho és. Doncs per estalviar-me quasi 30 hores en una autocar i uns calerons, vaig decidir volar des de Salvador fins a Rio. Des de l'aire, les llums de Rio il·luminen la ciutat i mostren una vista impressionant. Quines ganes que tenia de començar a explorar-la! La ciutat de Riu de Gener era una de les destinacions que més il·lusió em feien des de feia molt de temps. El nom té poca història. De la mateixa forma que Easter Island o Christmas Island, aquesta ciutat va ser descoberta pels colonitzadors el mes de gener. Quina poca imaginació! I malgrat es trobi en una bahia, els navegants es pensàven que era un riu, i d'aquí el nom. He de reconèixer que és un nom maco que li queda bé.

Els hostals a Rio són caríssims. Un llit en un dormitori compartit costa el doble que en qualsevol altre lloc. Tenia reserva en un hostal a la platja de Copacabana que m'havien aconsellat i va resultar ser una cau de mala mort. L'endemà vaig sortir corrent entre cames. Estava ple d'anglesos i segur que l'ambient era genial, però el lloc era tuguri. I havies de pujar 5 pisos per arribar al bar! El meu proper hostal seria a la platja de Ipanema, més net però més car. Vaig coneìxer una noi americà i tots dos vam anar a passejar per la platja de Ipanema. Era la festa nacional, celebràven la independència de Portugal, i el carrer estava tallat, com cada diumenge. Tothom passejava pel mig del carrer i hi havia molta gent.

Era com a les pel·lícules americanes quan ensenyen algunes avingudes de platja amb gent corrent, ties bones en patins o homes musculats en bicicleta, però millor que Los Angeles segons el meu amic americà. Aquell dia vaig entendre el perquè de la depil·lació brasilera. Si volen portar aquests mini biquinis, més val que es depilin bé! I les dones carioques són espectaculars. Tenen unes corbes que em marejo només de pensar-hi! L'ambient a la platja era fantàstic, tothom banyant-se, jugant a volei o a futvolei, corrent, patinant, anat en bici, passejant el gos o mirant la gent passar. A peu vam creuar tot Leblon fins al mirador. Estic enamorat de Rio!

L'endemà vaig tornar a canviar d'hostal per un de més barat i una mica més brut. Ho podia soportar. Allà em vaig trobar amb l'holandès que havia conegut a Pipa una setmana abans i junts vam anar a gaudir de les vistes des del mirador del Crist Redemptor. Espectacular la vista del Pà de Sucre i les platges de Rio. Hi havia una gentada horrorosa però la visita va valer la pena.

El següent dia vaig caminar des de Ipanema, fins a la muntanya de Pà de Sucre creuant Copacabana, Leme, i anat fins a la punta de Urcos. Una patejada de més de 5 hores que em va encantar. Les ciutats es coneixen caminant i això és el que vaig fer. Les vistes des del mirador, naturalment precioses i fins i tot ens vam quedar per veure la posta de sol i la ciutat il·luminada de nit.

L'endemà vaig tornar a caminar: la platja de Botafogo i la de Flamengo fins arribar al centre. I el darrer dia van ser 7 hores sense parar, ni dinar, pel centre, Lapa, Santa Teresa i tornada a Flamengo. Les cames em tremolàven i em feia mal tot. Vaig arribar de nit a l'hostal només amb forces per una dutxa calenta i anar a dormir.

Rio és una ciutat plena de viatgers i turistes, és a dir gent a maletes i gent amb motxil·les, ambdós conjunts sortint de festa cada dia, anant a les nits de samba a Lapa, les discos de Leblon i les festes a altres hostals. Cada matí veus les cares ressacoses dels més joves explicant les seves darreres conquestes. Doncs jo segueixo amb la meva apatia i no surto de festa. Una cosa és estar en un poblet on vas a fer unes cerveses i tornes a l'hostal quan vols. L'altra molt diferent és estar en una ciutat immensa on has d'agafar un taxi que et costa una fortuna i has de pagar una entrada més cara que a les discoteques de casa per entrar en un tuguri.

Me n'oblidava! El darrer dia vaig agafar un tour a la favela de Rocinha, la més gran de Latinoamèrica amb una població de més de 200 mil persones. Vam agafar una moto fins a la part alta de la favela i des d'allà aniriem baixant a peu creuant els carrerons estrets. Aquesta favela té una carrer principal que va fins a dalt i que és l'arteria principal. Com més a prop visquis d'aquest carrer, més valor tindrà la casa perquè hi pots accedir fàcilment amb transport públic. Sinó toca fer cames! La experiència va ser molt interessant i fins i tot vam creuar una zona coneguda per estar controlada pels traficants de drogues. També vam tenir la oportunitat de passar al costat d'un home amb un fusell enorme! Aquest és el millor remei per quan ve la policia.

Ilha Grande era la meva següent destinació, una illa al sud de Rio que tothom m'havia recomanat. Molt verda, muntanyosa i amb platges fantàstiques. M'ho crec però jo estava aquí a l'hivern i em va ploure durant quasi tota la setmana que hi vaig estar. L'aigüa era d'un color verdós degut a les pluges i poques excursions vaig poder fer. La setmana de pluja va coincidir amb un encostipat que vaig intentar curar, sense èxit. Em passava els dies mirant vídeos al meu ordinador, concretament la sèrie Entourage. Ja estic a la sisena temporada i encara me'n queden dues!

Diuen que la platja Lopes Mendes de Ilha Grande està al top ten de platges brasileres. Això també m'ho crec però els núbols i un vent fred em van fer marxar abans de l'hora prevista. Durant aquests dies també vaig tenir temps de conèixer gent de tot el món, però el més divertit va ser quan una parella em mira i ell em diu, en un to ferm i segur "tu ets el noi andorrà que vam conèixer l'any passat a Planet Baobab, a Botswana" (http://mainocaminaresol.blogspot.com/search/label/Botswana). No m'ho podia creure!!! L'any passat estàven de vacances a Botswana i ens vam conèixer a la vora de la piscina, i aquest any va decidir de venir de vacances a Brasil i me'ls torno a trobar! Quines són les probabilitats? Increïble.

Em vaig escapar de Iha Grande encara amb el meu insuportable encostipat per anar a Paraty, un poblet amb un centre històric molt maco, que s'ha mantingut igual des de fa diversos segles. Allà vaig anar a fer un passeig en barca per les illes i també vaig anar a passar el dia a les platges de Trinidade. Tot molt maco però en 3 dies està tot vist.

Un autocar em portaria, via Sao Paulo, ciutat gegantina que vaig decidir no visitar, a Foz de Iguaçú que és la ciutat que fa frontera amb Paraguay. Divertit va ser trobar-me a Brasil a la tercera persona d'origen Iraní. La primera era en Habib de Dinamarca, la segona un noi holandès, i ara la Yasmine de Inglaterra. Molt mona ella i amb un nas grec que li donava molta personalitat.

Brasil ha sigut un país molt interessant. He tornat a viatjar sol de forma intermitent en un país ple de contrastos: la selva al nord, el desert de dunes i llacunes d'aigüa dolça, les ciutats colonials, les platges amb palmeres, les dones brasileres i la festa. Puc dir que feia mesos que no feia tanta festa, potser des de que vaig marxar de casa fa dos anys. Un país que m'ha encantat però que és enorme i car.

Paraguay seria el darrer país que visitaria en aquest continent abans de fer el gran salt des de Buenos Aires. No tenia expectatives sobre Paraguay ja que tothom diu que no hi ha res per veure però jo estava intrigat. Sigui com sigui, això us ho explicaré la propera vegada. Fins aviat!