En Javier, l'Alfonso
i jo abandonem la poblada illa de Java per a descobrir la... poblada illa de
Bali. Bali l'arxifamosa. Bali la cultural. Bali la hinduïsta. Bali la turística.
Tothom qui ha estat a Indonesia ha estat a Bali. Avions plens d'australians
paren aquí perquè el aussies puguin beure fins a caure rodons. Turistes de tot
el món venen a Bali a descobrir els encants de l'illa. Jo diria que hi ha deu
vegades més de turistes a Bali que a qualsevol altre illa d'Indonesia. Bali és
LA destinació.
View Volta el mon in a larger map
Vam veure 3 parts
diferents de Bali: Lovina, un poble coster al nord amb una platja que no
convida al bany, Ubud, una ciutat cara envoltada de terraces d'arròs
lamentablement seques que no mostren tota la seva esplendor, i Sanur, un altre
poble de costa amb una platja de 4 quilòmetres força interessant.
He de confessar que
Bali em va decepcionar una mica. La meva amiga Beth me'n va explicar meravelles
i jo tenia les meves expectatives altíssimes. I sí, puc veure com Bali pot
meravellar a la gent però després de sentir moltes opinions de gent que ha
vingut a Bali els darrers 40 anys, l'illa està patint un canvi molt sobtat.
Segurament la Beth va conèixer Bali en una altre època. Ja no és el què era.
Està perdent poc a poc la seva màgia. Sí, la cultura encara hi és, els temples
hinduïstes, les platges, la gent, els llacs, les muntanyes... però per a mi ( i
per a molta altra gent decepcionada amb Bali) l'illa està superpoblada, hi ha
massa turistes que venen a crear un turisme de "borrego": festa,
alcohol, drogues, prostitució, brutícia... i tots venen amb les butxaques
plenes de calés.
Els diners del
turista fa que els locals només els interessi guanyar calés sense importar el
servei, si el client està satisfet, si s'embruta tot, si destruixen el seu
propi ecosistema... se'n foten de tot. De TOT. Només volen els diners i res més
no importa. No tenen la educació correcte respecte del turisme. Ningú no els ha
ensenyat que si ho destruixen tot, si tot està brut, si trenquen els corals, si
els preus són abusius, si la gent és antipàtica, si donen un mal servei, si
està tot sobreexplotat amb resorts, arribarà un dia en el qual els turistes no
vindran. Trobaran una altre petit paradís i Bali i Lombok cauran en l'oblit etern. Viuen
el present i el futur no té cap importància. Si avui poden exprimir al màxim
els turistes, ho fan perquè no existeix el demà.
M'agraden els llocs
tranquils, amb viatgers més que amb turistes maleducats, gent més honesta i simpàtica.
Bali ho està perdent a marxes forçades i em sap molt de greu no haver conegut
Bali 10 anys abans. De ben segur devia ser una illa especial. Potser part de la
culpa també la té la popularitat de "Eat, Pray, Love". Molta gent,
sobretot dones, va a Bali a trobar un guru que l'ajudi en la seva felicitat.
Ells, naturalment, se n'aprofiten tant com poden de les blanques inocents
carregades diners buscant-se a sí mateixes.
Tanmateix, no tot és
dolent a Bali. Ho vam disfrutar. Vam llogar una moto per explorar la regió,
veure llacs, cascades, temples... A dins d'un dels llacs hi ha un temple
hinduïsta molt fotogènic. Els paisatges són bonics i la companyia fantàstica.
Anem a la Monkey forest, a passejar pels camps d'arròs i a l'espectacle de
música i dansa tradicional.
Aquí també trobo a la
Susana, una noia de Bilbao que està viatjant uns mesos per Àsia. Amb ella
segueixo el meu viatge quan el meus amics Javier i Alfonso marxen ràpidament
cap a Lombok degut al temps limitat que tenen abans de tornar a casa.
Una part maca de la
història és el retrobament molt esperat amb la Nadine i en Coen!!! Sopem junts,
riem i recordem vells temps. Llàstima
que ens haguem de separar de nou. Ha sigut un retrobament fugaç. L'endemà, els
dos se'n van cap a Lombok. Nosaltres encara ens quedem un parell de dies
voltant per Ubud fent el manta al voltant de la piscina.
El dia de deixar Bali
arriba i la Susana i jo decidim anar cap a Lombok, concretament a les Gilis.
Pels qui no les coneguin, són unes illes famoses per la seva bellesa i els
submarinisme. Són 3 illes, Gili Trawangan, Gili Meno i Gili Air, i cadascuna té
una particularitat. Una està plena de turistes borratxos, gent maleducada i
preus abusius (per variar). La segona és la dels grans resorts i parelletes en
lluna de mel, molt maca. La tercera i la meva preferida, és més tranquil·la,
barata i acollidora.
Passem 10 dies a les
illes llegint, passejant, fent esnorkelling buscant tortugues i centenars de
peixos de colors, estirats en alguna hamaca mirant la vida passar i sentir-me
una persona molt afortunada. Penso en el què estic fent i en el què em queda,
en la sort que tinc, en quina experiència més increïble estic vivint. En 7
mesos estaré a casa, sense diners, sense feina en un país en crisi, sense saber
quin serà el meu futur, però amb la companyi i el suport de la meva família que
és fantàstica, els meus amics que ja tinc ganes d'abraçar i el menjar mediterrà
(pel qual mataria ara mateix).
A Gili Trawangan,
illa de la festa, locals i turistes van tot el dia flipats amb alcohol i
drogues, la més original són famosos bolets magics que et fan tenir
al·lucinacions, diuen. És com Lloret de Mar.
A mi se m'acaba el
visat. Les ganes de les autoritats immigratòries indoneses de posar les coses
difícils als turistes fan que hagi d'abandonar el país. Si fa uns anys
s'obtenien 2 mesos de forma gratuïta, ara només obtens un mes per 25 dòlars i
només es pot extendre una sola vegada. Els tràmits per a la extensió tarden de
3 a 5 dies depenent de la ciutat i et demanen mil coses estúpides. Jo, que ja
he extès el meu visat una vegada estic obligat a sortir del país o de sobornar
les autoritats amb uns 100 euros. La meva el·lecció és anar a Timor Oriental.
Els qui hagueu estat
a Bali i a Lombok potser us estranyi que hagi parlat malament d'aquestes dues
illes i segurament tingueu raó. No els he donat suficient temps. Malauradament,
la falta de temps disponible (degut al visat) i de motivació (degut a l'ambient
que he vist) em treuen les ganes d'explorar-les més. L'excés de turisme fa que
el respecte entre locals i visitants es perdi i s'arribin a situacions
increïbles que prefereixo no recordar aquí. Només diré que en Coen quasi arriba
a les mans amb un local que els va insultar per no voler l'habitació que els
havia ensenyat.
No és per xulejar
però en el meu viatge he vist illes molt més maques i verges, gent més amable i
somrient, preus més assequibles i menys turístiques. Està clar que no tenen ni
la cultura ni la història que té Bali, que és magnífica, però considero que es
tracta d'un paradís que s'està ensorrant poc a poc. Una llàstima. Imagino que
arribarà un dia que la gent deixarà d'anar-hi i es tornarà a veure un equilibri
positiu. Fins llavors evitaré la majestuosa illa de Bali. Ens veiem a Timor.
Maaarc! me he quedado flipada con lo de "Vagina spa".............!!!
ResponEliminaBarbara
Jajajaja, pues si, los masajes vaginales son bastante populares. Y hasta los masajes normales (al menos los que hicieron a mis amigos Nadine y Coen) les tocaron todo. Y me refiero a TODO.
ResponEliminaBesos!
No cal anar tant enrera per trobar un Bali diferent. Fa uns 6 anys que vaig anar per primera vegada i he notat molt el canvi. Per una banda estan evolucionant economicament però ho estan fent molt ràpid oblidant-se de coses importants.
ResponEliminaA mi personalment em va agradar la zona de Lovina, precisament perqué aleshores no hi havia turistes!!!
Tens raó, ara els preus son abusius i està masificat, per no parlar del Lloret de Mar que és bastant cutre.
Així que la Gilli que mes et va agradar és la Air? quina llàstima no haver tingut mes temps -m'ho vaig perdre!!!
Cuida't!!
Yolanda :)
ResponEliminaEstic segur que a Bali, amb temps i amb la companyia de gent que conegui bé la illa pots arribar a disfrutar-ho molt. Lamentablemenent, jo no vaig tenir aquesta sort.
El poble de Lovina és... un poble amb una platja bruta. La zona de Lovina és més interessant amb temples, cascades i altres punts d'interès, però que no són (almenys per a mi) raó suficient per anar fins allà.
I sí, Gili Air és la que em va agradar més però no vaig estar a Meno que diuen és molt xula i tranquil·la també.
Petons!