Xina: el comunisme capitalista, part 3

La tercera part del viatge va transcòrrer, en un inici, per la "tranquila" ciutat de Guilin. Un ciutat que per a ells és rural i minúscula. Rural perquè està envoltada de camps d'arròs i muntanyes, i minúscula perquè no arriba al mig milió d'habitants que per a nosaltres ja és molt. La veritat és que quasi no vam veure res de la ciutat. Només a destacar unes coves força interessants on els xinesos s'amagàven dels bombardejos alemanys durant la segona guerra mundial.

D'allà vam marxar directament a Yangshuo, un poblet de només, ara sí, 30.000 habitants. El trajecte el vam fer en barca pel riu Li mentre gaudíem d'uns paisatges fantàstics entre muntanyes baixes i bombejades al més estil Bola de Drac. Ens va encantar el viatge però, sí, hi ha d'haver un "però" : al barco erem uns 60 que ja són colla i almenys hi havia una dotzena de barcos que feiem el mateix recorregut. Amb els xinesos tot ha de ser amb tamany industrial. Allà no pensen amb la comoditat i la tranquil·litat de les persones sinó amb el grup, el col·lectiu, els mil i pico milions de xinesos. I clar, les fotos que feies per davant, sortien mil barques, i per darrera, mil més. Sort que el turista se les enginya sempre per sortir-se amb la seva, hehehe.

Yangshuo era un poblet... inundat de turistes! El poble no tenia res d'interessant però hi ha uns carrers peatonals plens de botigues i turistes compran rellotges Trolex, carteres Louis Vuiton, bolis Montblanc, samarretes i jade. Tot de primera qualitat, hahahaha. Ah sí, també estava ple de restaurants de cuines de tot el món, bars i discoteques. Divertit però alhghora agoviant. El que més ens va agradar van ser les vistes des de la Moon Hill, a les afores de Yangshuo. Des d'allà veies els poblets envoltats de camps d'arròs i muntanyes "Bola de Drac". Una veritable meravella! La veritat que de moment és el que més m'ha agradat del viatge. Espero tenir fotografiats aquells paisatges al meu cervell per a molt de temps.

Els tres últims dies de nostre viatge s'acavaben a Hong Kong. La veritat és que a mi em va agradar des que vaig aterrar. Potser pel contrast amb el caos vist a la Xina, potser per la perfecte harmonia de la ciutat envoltada de naturalesa, potser pels llums dels edificis que il·luminen el mar que separa les illes de Hong Kong i de Kowloon. Una ciutat moderna d'on vam poder veure les vistes des de Victoria Peak, vam passejar per la platja del barri ric de Repulse Bay, vam passejar en barca per veure les llums entre les dues rives, vam veure óssos panda i pandes vermells (que no es movien ni a pedrades, hehehe)... tres dies ben aprofitats a Hong Kong.

Potser, el més interessant va ser la visita a un monestir budista a dues hores de la ciutat, en plena naturalesa, en el qual no és pot arribar en cotxe. Allà, el 1997, el xinesos que recuperàven el territori després de 99 anys de cessió al Regne Unit, fan construir Buda assegut més gran de... la Xina (el de Nara és més gran?) i l'instal·len al capdamunt d'un turó. La resta del monestir continua en obres.

Per acomiadar-nos de Hong Kong vam visitar el centre comercial que hi ha a la base de l'edifici més alt de la ciutat: l'IFC, que no és altre que l'edifici que apareix a la pel·lícula de Batman, the Dark Knight, segons diuen. Ho haurem de comprovar. Allà, després de dinar en un restaurant japonès entrem al cine a veure en versió original sotstitulada en cantonès Malditos Bastardos, de Quentin Tarantino. Quin riure! I això que ens vam perdre mil detalls a causa de l'idioma... Ara he comprovat que al nostre país encara no l'han estrenat. Espero que ho facin aviat.

Bé, el balanç és molt positiu: un país increïble per conèixer, molt bona companyia, bon ambient a totes hores i unes partides al UNO inacabables!

Visca el Hong Kong britànic!!! hehehe