I'd been preparing my visit to the Philippines for months with long emails to and from Alex. Alex is a guy I met in my Antarctica cruise last year while travelling in South America. He was born in the Philippines, in Mindanao, but went to study in the USA when he was 19. Now he lives in San Francisco and decided he would show me his country! Thank you buddy! Alex is very clever but didn't recognized the Beach Boys, Yoko Ono or Sir Anthony Hopkins when he met them someday during his busy life. OMG!!!
Feia mesos que preparava la meva visita a Filipines amb llargs emails intercanviats amb l'Alex. L'Alex és un noi que vaig conèixer al meu creuer a Antàrctica l'any passat quan visitava Amèrica del Sud. Ell va néixer a Filipines i als 19 anys va marxar a estudiar als Estats Units. Ara viu a San Francisco i va decidir que m'acompanyaria en aquesta aventura i m'ensenyaria el seu país. Jo encantat. L'Alex és un crac però ha estat xerrant amb els Beach Boys, la Yoko Ono i en Anthony Hopkins sense adonar-se que eren ells fins més tard. Quin paio!!!
I arrived at Manila airport very early in the morning a Sunday morning where I had to meet Alex to catch another plane. I failed finding him but I saw an interesting mass taking place next to the check-in counters. A surprising welcome to the Philippines in one of the few countries in Asia that are mainly catholic (with East Timor). The Spanish colonized the Philippines in the 16th century and changed the religion that was previously Islam. There's still some muslims in the south of the country. Spain sold the Philippines and Puerto Rico to the Americans and today the population speak a good English. The funny thing is that when the locals speak to each other, out of 10 words they speak 2 in English, 1 in Spanish and the rest in the local language.
Arribo a l'aeroport de Manila ben d'hora una matí de diumenge on m'he de trobar amb l'Alex. No el trobo però una missa multitudinària al costat del taulells de facturació em donen la primera idea del què em trobaré en aquest país. Filipines és un dels pocs països majoritàriament catòlics d'Àsia (juntament amb Timor Leste) degut a la colonització espanyola a principis del segle 16. Abans d'això éren musulmans. Encara en queden però pocs i donen molta guerra al sud del país. Espanya va vendre Filipines als americans (juntament amb Puerto Rico) i ara la població parla anglès de forma molt correcta. Ah, i quan els locals parlen entre ells, de 10 paraules n'utilitzen dues en anglès, una en castellà i la resta en el seu idioma local. Molt divertit!
Another interesting fact is that in the Philippines they don't know who is Messi o Ronaldo. It's the only country in all Asia that doesn't know anything about football! On the other hand, they know Kobe Brian and Lebron James. They love basketball! There's basketball fields at every single village. The other national sport would be singing. They love karaoke. Every house, restaurant and hostel has a karaoke machine, or a videoke as they call it when there's also video. What surprised me was that they love singing 80's rock songs from bands like Bon Jovi, Europe, White Lion, Journey, Foreigner, Survivor... Great, I feel like home!
Altres peculiaritats són que a Filipines no tenen ni idea de qui és Messi o Ronaldo o com es juga a futbol. Segurament, és la excepció a tot Àsia. Tanmateix, conèixen a Kobe Brian o a Pau Gasol. Estan bojos pel bàsquet. Veus pistes de bàsquet a cada poblet per petit que sigui. L'altre esport nacional és la cançó. Els encanta el karaoke!!! Cada casa, bar i hostal té una màquina de karaoke on canten de tot, però em va sorprendre com els agraden grups de rock del 80 com Bon Jovi, Europe, White Lion, Foreigner, Journey, Survivor... una passada!
To finish with my Philippines introduction I'll say that it's an archipelago of 7.107 islands. Manila, the capital, was bombed by the Japanese during the WWII. More people died there than in Hiroshima when the bomb was dropped. It was one of the most beautiful cities in Asia but was completely destroyed. Today, Manila doesn't have many attractions for tourists.
Per acabar amb la introdució de Filipines, diré que es tracta d'un arxipèl·leg de 7.107 illes i que durant la segona guerra mundial, Manila va ser bombardejada pels japonesos. Va morir més gent que a Hiroshima, unes 100.000 persones. Es tractava d'una de les ciutats més maques d'Àsia i va ser destruida completament. Avui, la ciutat de Manila, no és una ciutat que tingui gaires atraccions pels turistes.
Finalment, l'Alex i jo ens trobem a peus de l'avió que ens durà a Coron town i comencem a planejar els nostres propers dies. Les vistes des de l'aire de les primeres illes camí de Palawan són fantàstiques: aigua blava critalina i illes de sorra blanca. A Coron se'ns uneix en Wilco, el meu amic holandès amb el qual vaig viatjar per Sulawesi. Un bon noi que em passa dos palms! Els tres estàvem a punt de començar una de les aventures més increïbles que viuria per Àsia durant dos mesos.
Wilco, Alex and me rented a motorbike with the new company of Maya, or Princess Maya. A sweet young Dutch girl that we met at the hostel. We rode through rough roads to explore the countryside around Coron. The landscapes and villages were very interesting. We also did some diving. Coron is world famous for it's wreck ships. Japanese ships sunk by the Americans. Some war ships, cargo ships... you can still see the weaponry, toilets, machinery. You can go inside the ships where is completely dark and try to follow your buddy with the help of a torch. An incredible experience! The last diving was also very nice but in a lake. At 13 metres, the temperature of the water changes going from very cold to very warm! Sweet!
Amb ells dos i la Maya, o princess Maya com m'agrada anomenar-la, lloguem una moto per explorar l'àrea. Les carreteres són horroroses però els paisatges i els poblets que travessem, molt interessants. També fem submarinisme. Coron és famós mundialment pels vaixells japonesos enfonsats bombardejats pels americans. Vaixells de guerra, de carga... encara veus els canons, les bales, entres a dins on és completament fosc i intentes seguir els teus companys gracies a una lot. Una experiència increïble! La darrera immersió va ser molt divertida, en un llac! A 13 metres de profunditat, l'aigua passa de freda a molt calenta!!! hehehe
I also discovered that Palawan is very nice but it's not what Mr. Lonely Planet had said. Maybe it was off the beaten track 5 years ago but not anymore. Many tourists everywhere. Sometime too many.
El senyor Lonely Planet diu que Palawan és la darrera frontera, off the beaten track, poc turístic i terra a descobrir. Bé, segurament això era cert fa 5 anys però avui Palawan reb molts turistes. No diré que està massificat però ens va costar trobar hostal en algún indret.
From Coron we took a boat of Tao Philippines during 5 days and 10 more passengers on our way to El Nido, a town in the main island of Palawan. We wanted to explore the deserted islands with dreamy beaches that exist in this area. The experience was fantastic. We slept in fishing villages, the food was amazing and the company very nice. We played with the kids, we swam in real paradise, we bought fish and seafood from the fishermen. At night we drank Tanduay rhum (the local rhum) with coke. The bottle of 0,75 L costs 1 euro and a half. The beers are half euro. So cheap!!! One night we sang in the village's karaoke for 5 hours until we thought that the rest of the village had the right to sleep. It was a great night and thanks to the rhum, the ones that didn't dare to grab the microphone during the fist two hours, wouldn't let it go for the last two. Alex was one of them. I'm still thinking if I should censure the pictures...
Des de Coron vam contractar un barco de Tao Philippines que ens creuaria fins a El Nido amb unes 10 persones més, durant 5 dies. La idea era explorar totes aquestes illes desertes amb platges de somni. La experiència va ser magnífica. Vam dormir en poblets de pescadors, el menjar era exquisit i la companyia molt maca. Vam fer bons amics, vam jugar amb els nens, vam banyar-nos en el paradís, vam comprar peix, gambes, raya, crancs... Per les nits beviem rom filipí Tanduay amb coca cola, on l'ampolla de rom de 0,75 L val 1 euro i mig. Les ampolles de cervesa valen mig euro! Súper barat!!! Una nit, en una illa vam estar bevent i cantant en el karaoke durant 5 hores!!! Eren les dues de la matinada quan vam decidir que la resta del poble tindria dret a dormir! hahahaha. Va ser una nit divertidíissima. Els qui durant les primeres hores no gosàven ni acostar-se al micròfon, durant les dues últimes no volíen deixar-lo. L'Alex era un d'ells. Gràcies al Tanduay! Les fotos estan censurades... o no.
Per cert, aquí la cervesa és San Miguel, que per a sorpresa de molts no és d'origen espanyola sinó filipina!!! Va néixer a les Filipines i d'allà va creuar fins a Espanya. Avui són dues empreses separades. Gràcies wikipedia!
El Nido has amazing landscape. The beaches, the mountains, the islands... some TV programs and movies have been recorded on those islands. Here we swam, we strolled, we rented motorbikes, we went party, we played with the local kids, we did some island hopping and discovered the secret beaches around. Some amazing days where we met sweet Carrie to whom I was singing all day long the famous song from Euope.
A El Nido, els paisatges són magnífics. Les platges, les muntanyes, les illes... en algunes de les illes s'han filmat alguns programes on posen a tot de gent junta i els van eliminant un per un. També s'han gravat algunes pel·lícules conegudes. Aquí vam passejar, vam anar de festa, vam llogar unes motos, ens vam banyar i jugar amb els nens locals, vam fer un tour en barca per les illes i platges secretes dels voltants. Uns dies genials on vam conèixer a la pobre Carrie i qui jo li cantava durant tot el dia la famosa cançó de Europe, que aquí a Filipines és una de les estrelles del Karaoke.
The underground river is one of the new natural world wonders but in my unworthy opinion I'd say it doesn't deserve to be in it. In those internet votations the countries with a big population always win and there's 100 milion people in the Philippines voting for the river. Everybody we met told us it was a big disappointment but we where there and wanted to see it! Our expectations were so low that we even enjoyed it! It's not an incredible thing to see but it's interesting.
El riu subterrani de Sabang és a la llista de les 7 meravelles naturals del món... de forma injusta, segons la meva opinió que no té cap valor. En aquestes votacions sempre guanyen els països amb més població, i Filipines té 100 milions de persones que van votar pel riu. Tothom ens havia dit que era una gran decepció. Però bé, allà estàvem i s'havia de veure, no? Les nostres expectatives eren tan baixes que al final em va agradar i tot. No és cap meravella però és interessant de veure.
We went to Puerto Princesa only to extend our visa and left to a fisherman village called Tigman. All the hostels were definitely closed because the lack of tourists in the area. Luckily, one of them allowed us to stay for a cheap price even if the rooms were almost falling down and there was no restaurant in the whole village. We had to buy food, beer and rhum for 3 days. We didn't do anything but swimming, watching movies, reading and cooking. Well, I don't like to cook so I did the washing up and brought cold beers went requested.
A part de Puerto Princesa, on vam extendre els nostres visats, vam anar a un petit poble anomenat Tigman on tots els hostals de la guia havien tancat. Per sort, vam poder quedar-nos en un d'ell quasi sense pagar res, ja que no tenen els serveis en funcionament i com no es manté, s'està caient a troços. Vam estar 3 dies sense fer res. Descansant o banyant-nos, passejant pel poble o cuinant. Vam haver de comprar menjar, cerveses i rom, és clar, i cada dia haviem de cuinar. Bé, com ja sabeu, a mi no m'agrada cuinar, així que l'Alex i en Wilco ho feien per mi. Jo col·laborava quan necessitaven un mà, volien una cervesa freda i també netejava els plats.
So Palawan was great and we had an amazing experience. The 3 of us took time to know each other better and had a lot of fun. I would say that threre's more tourists than I expected. Local and foreigners. Most people don't know it but the Philipines is getting richer day by day and it has a middle and high class that wants to travel and discover the country wonders. It was a good surprise! It's an unknown country for the majority but would surprise many. It's a country with amazing landscapes, good prices, correct transportation, modern cities... As the Philippino tourist board says, it's more fun in the Philippines!
Resum, Palawan va ser una experiència molt bona. 3 amics junts passant-ho molt bé i coneixent-se una mica més. Si li vull trobar una pega seria que hi han masses turistes, locals i estrangers. Encara que no ens ho sembli, Filipines és cada dia més ric i hi ha una classe mitjana i alta que té diners i vol fer turisme interior. No he estat en gaires països amb un percentage tan gran de turistes locals. M'ha sorprès gratament. Filipines és un país desconegut per a la majoria però que sorprendria a tothom. Un país amb atraccions naturals fantastiques, preus assequibles, transport correcte, ciutats on pots trobar de tot,... com diu la seva propaganda turística, It's more fun in the Philippines!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada