Selva, sultans i petroli a Brunei

La Katja i jo entràvem amb ferri a Brunei, país situat a la illa de Borneo. La capital és Bandar Seri Begawan o BSB i es tracta del cinquè país amb més renta per càpita del planeta malgrat hi ha un munt de gent vivint en la pobresa. El sultà de Brunei és un dels homes més rics del món i casa seva, un palau de dimensions astronòmiques, és el palau reial més gran del món amb més de 1.700 habitacions. Quasi res. És un país amb molt de petroli i la seva història diu que fins i tot Espanya li va declarar la guerra al segle 16.

Jungle, sultans and oil in Brunei

Katja and I were entering by ferri to Brunei, the smallest country in Asia and situated in the island of Borneo. It's the fifth richest country per capita on earth despite many people are poor and the capital is Bandar Seri Begawan. The sultan is also one of the richest men on earth and his house, the biggest palace on earth has more than a 1.700 rooms. Not bad.

Simis, taurons i tortugues a Sabah

Després d'un llarg viatge, arribo a Malàisia, el país més desenvolupat del Sudest Asiàtic rere Singapur. De Kalimantan, a l'est de Borneo, em dirigeixo a Sabah, una mica més al nord. He de dir que estava content d'arribar a Malàisia i deixar Indonèsia enrera. Necessitava un canvi. Aquí hi han carreteres esfaltades, menjar més bo i variat, la gent parla anglès de forma correcta... i està ple de turistes! És com tornar a la civilització després d'un llarg temps vivint en l'edat mitjana. Com és possible que a l'altre costat de la frontera no hi hagi ni un sol turista? Us asseguro que Indonèsia és molt més excitant que Malàisia.

View Volta el mon in a larger map

Apes, Sharks and turtles in Sabah

After a long trip I get to Malaysia where the weird immigration guy asks me how did I know that I could get a visa on arrival. Without knowing what to answer I just show my guidebook. He smiles, it's ok. It's the second most developped country in South East Asia after Singapore and I entering the region of Sabah, north east of the island of Borneo. I have to confess that I was happy to get to Malaysia and leave Indonesia behind. I needed a change. Here there's good roads, better and more varied food, people speak english fluently but it's full of tourists! It's like a comeback to civilization after a long time living in the middle age. Why there none in the other side of the border? I can assure you that Indonesia is much more exciting than Malaysia.

Enamorat de Pulau Derawan, Kalimantan part 2

Després de la tortura de 27 hores en un taxi compartit, dues en cotxe i una en barca, arribo a Pulau Derawan, el meu objectiu final. Una illa a la part est de Kalimantan, Indonèsia, a la illa de Borneo. M'han dit és molt xula però us he de confessar que no surt ni a la meva guia. Allí trobo turistes per primera vegada en una setmana. De seguida fem un grupet maco i passem uns dies fantàstics. Nedant, fent esnorkelling, jugant a voleiball, passejant pel poble, fent tours a les illes pròximes... Principalment passo les hores amb la simpàtica Flore, francesa, amb la qui comparteixo habitació, tours, despeses i rialles. 

View Volta el mon in a larger map

In love with Pulau Derawan, Kalimantan part 2

After 27 hours of a horrible trip by shared taxi, 2 hours by car and 1 by boat, I finally get to Pulau Derawan. This small island on the east side of Kalimantan, the Indonesian part of Borneo, looks very exciting but it's not even commented in my guidebook. Here I meet other travellers for the first time in a week. We quickly form a nice group of people and we spend some fantastic days swimming, snorkelling, playing voleiball, strolling around the village, visiting nearby islands... I spend my days mainly with friendly Flore from France which whom I share a room, tours, meals, laughs and good company.

El riu Mahakam i les tribus Dayak, Kalimantan part 1

Borneo... una altra illa màgica que desperta la imaginació. Un dels pulmons més importants del planeta i la cinquena illa més gran del món. No cal que us digui que sempre havia somiat en viatjar a Borneo. Tres països es reparteixen l'illa: Indonèsia, Malasia i Brunei. La part d'Indonèsia és la més gran, la més salvatge i la més autèntica. El seu nom és Kalimantan. És difícil de recórrer perquè no hi han suficients carreteres i s'ha de creuar la jungla durant diversos dies ja sigui en barca o a peu. Potser per això estava tan content d'estar aquí: torna l'aventura! Les coses estan canviant poc a poc però encara queda un llarg camí i jo penso que és millor que no camvii gaire.

The Mahakam river and the Dayak people, Kalimantan part 1

Borneo is another magical island that makes me dream. One of the most important lungs of our planet and the fifth biggest island in the world. Three countries share Borneo: Indonesia, Malaysia and Brunei. The Indonesian part is the biggest, the wildest, the most autentic. Its name is Kalimantan. It's difficult to travel through because there's not enough roads and sometimes it's necessary to cross the jungle by boat or foot for some days. Maybe this is the reason I was so happy to be here: more adventure! Things are changing fast though but there's still a long way to go and I hope it doesn't change much.

Navegant per les fantàstiques illes Togean, Sulawesi part 2

Seguim a Indonèsia, concretament al nord de Sulawesi, aquesta illa amb una forma peculiar. Hem deixat la sang i fetge de les terres de Tana Toraja per endinsar-nos en un petit arxipèl·leg d'illes fantàstiques: les illes Togean. La Susana, en Wilco i jo arribem tard a l'illa de Kadidiri, quan s'està fent fosc. Estem cansats, una mica de mala llet, xops del viatge en barca però contens per haver acomplert el nostre objectiu: arribar a les Togean a temps per celebrar-hi el Cap d'Any. 

Great Island hopping through the Togean islands, Sulawesi part 2

We're still in Indonesia, in the north of Sulawesi. We left the bloody fields of Tana Toraja to get into the small archipelago of the Togean islands. Susana, Wilco and I are still together and we arrive late to Kadidiri island when it's almost dark. We are tired, mooody, wet from the boat trip but very happy to be able to accomplish what we wanted: getting to the Togean islands before New Year's eve.

Ritus funeraris a Tana Toraja, Sulawesi part 1

Versió catalana

Aquesta és la primera vegada que publico una entrada del blog en dos idiomes, català, la meva llengua, i anglès, la meva llengua quan viatjo. És l'idioma que parlo cada dia, tot el dia, fins i tot en somnis. I com la majoria de gent que em trobo viatjant parla anglès i molts d'ells segueixen el blog, he decidit fer una prova i veure què tal funciona.

Sulawesi... qui no ha sentit a parlar de Sulawesi, a Indonèsia? Bé, segur que molta gent pensarà "jo". Però qui no ha vist mai aquell famós reportatge del National Geographic on en una illa llunyana tenen ritus funeraris estranys on sacrifiquen búfals al voltant d'unes cases amb sostres amb forma de barca o de lletra "U"? Potser és culpa meva que enlloc de veure el culebron de la tarda veia tots els reportatges de La 2. En aquest viatge he complert molts somnis que van començar quan vaig veure un reportatge a la televisió, i anar a Sulawesi n'és un.

English version

This is the first time that my blog will be in English! Let's try and see how it works. I'll wait for your comments in this blog and on facebook!

Sulawesi... who has never heard anything about Sulawesi, in Indonesia? Well, I guess that many readers will think "me!". Ok, fair enough. But who has never seen this National Geographic documentary where some weird people leaving far away have funerary rituals where they sacrify water buffalos surrounded by strange houses which roofs look like a ship or lhaving a "U" shape? I hope more people know what I'm talking about now.

Timor, la joia de l'est

Després d'uns mesos a Indonesia on no vaig estar sol ni un minut, estava convençut que la meva aventura a Timor Leste seria ben diferent. Qui viatja a Timor? Poca gent, de ben segur. La veritat és que sentia la necessitat de viatjar sol uns dies, tenir el meu espai, reflexionar sobre tot el què em preocupa (bàsicament la meva tornada a Europa el juliol), planejar els meus propers mesos per Àsia... M'equivocava. Ja dic jo que Mai no caminaré sol i així és. A l'aeroport de Bali conec a una noia noruega, ben rossa i simpàtica, que agafa el mateix vol que jo i s'allotja al mateix lloc que jo. Conectem de seguida i m'explica que ella està viatjant per tot el món amb l'objectiu de completar la llista de països de les Nacions Unides. En porta uns 130 i en els propers mesos arribarà als 170.