Fantastic Cambodia!

 Cambodia was my last country in this trip of almost 3 years and I wanted to do it well, not like 10 years ago when I only visited the temples of Angkor. This time I wanted to go off the beaten track, to explore the real Cambodia, the part less touristy. It had been a huge empire that included parts of Thailand, Viernam, Laos and the current Cambodia. The Khmer empire had been powerful in the whole area and you can notice this in the temples with Khmer style that you can see in Chiang Mai or Sukhotai in Thailand or Champasak in Laos.

Cambodja era el meu darrer país en quasi 3 anys i volia visitar-lo de forma correcta, no com 10 anys abans quan només vaig poder veure els temples d'Angkor. Aquesta vegada volia sortir de la ruta turística, explorar la Cambodja real, la més autèntica. Cambodja, abans conegut com Imperi Khmer, havia sigut un imperi gegant que incloía  parts de Tailàndia, Laos, Vietnam i la Cambodja d'avui en dia. Havia sigut un imperi molt poderós, cosa que es pot comprovar amb els temples d'estil Khmer que es poder trobar a Chiang Mai o Sukhotai (Tailàndia) o a Champasak a Laos.

Caves, Ruins and People in Southern Laos

Alex and I wanted to visit nothern and southern Laos; the south being the least touristic part. The big majority of backpackers usually only visit the north part and then go south from Hanoi to Saigon following the Vietnamese coast, forgetting the south part of Laos. We both have already been to Vietnam so we decide to visit the southern part of Laos that has many interesting attractions.

L'Alex i jo visitem tot Laos de nord a sud; la part sud siguen molt poc turística. Normalment, els altres motxil·leros només visiten el nord ja que és on es concentren la majoria d'atraccions del país oblidant-se de tot el sud. Després, baixen en direcció sud des de Hanoi fins a Saigon recorrent tota la costa de Vietnam. Nosaltres ja hem estat prèviament a Vietnam així que volem visitar el sud de Laos que guarda algunes joies que tenim moltes ganes de veure.

Following the Mekong in northern Laos

The Popular Republic of Laos, communist of course, is a country I was very excited to explore. Many people had been telling me amazing things about it and I had in my small book many things I was recommended to do. But Laos has a black history. The borders with the communists in Vietnam made it a target due to the Vietnamese escaping from the war and afterwards living in the country. So the American government decided to bomb Laos during 8 years! From 1965 to 1973. Millions of bombs, one every 8 minutes. Can you believe that? Many of them didn’t explode then but do today killing children playing in the jungle or woman planting the rice. The empty shells can be seen everywhere all around the country as decoration for gardens, terraces and restaurants.

La República Popular de Laos (òbviament comunista) és un país que feia molt de temps que volia visitar. Molta gent me n'havia parlat molt bé i tenia moltes recomanacions de coses a fer. Però Laos té una història negra. La seva proximitat amb Vietnam va proporcionar amagatall a milers de comunistes que s’escapaven de la guerra i les bombes americanes. Per tant, el govern dels Estats Units no va trobar res millor a fer que tirar varis milions de bombes en el seu territori. Des de 1965 a 1973, el EUA van tirar una bomba cada 8 minuts!!! Us ho podeu imaginar? Moltes no van esclatar, moltes encara esclaten avui i maten a nens que juguen a la selva i dones que cultiven el seu arròs als camps. Aquestes bombes sense esclatar o les carcasses ja buides serveixen avui per decorar jardins, terrasses i restaurants.

Templed out in Thailand

Traveling the world I realized I’m the only traveler that has never been to Thailand! That’s a big mistake that I’m ready to fix. I started in the huge capital of Bangkok with 12 millions people. It’s a nice city but the heat is simply unbearable. My hostel? A flashpacker hostel near Khao San Road with nice but expensive 22 bed dorms with aircon.

Viatjant pel món m'he adonat d'una cosa ben curiosa: tothom ha estat a Tailàndia menys jo! Ha arribat el moment de corregir aquest immens error i he decidit començar per la capital. Bangkok és una ciutat enorme d’uns 12 milions d’habitants. El calor és insuportable però tenia la sort que el meu hostal tenia aire condicionat. Es tracta de Nappark, un hostal de flashpackers molt a prop del famós Khao San Road.

Somnolent Beaches and exciting Whale Sharks in the Visayas

The Visayas are group of islands in the Philippines with lots of attractions. Mainly, white sand beaches with turquoise waters, good diving, party or relax, small villages or big towns... I still don't know if it was a mistake but we skipped all the main tourist spots like Boracay or Malapascua. Anyway, it's the perfect excuse to come back to the Philippines.

Les Visayas, a Filipines, és un grup d'illes grans i petites, amb molts atractius. Principalment, es tracta de platges de sorra blanca i aigua turquesa, excel·lent submarinisme, festa o relax segons es desitgi, poblets, grans ciutats... Nosaltres vam saltar-nos els llocs més turístics o almenys més populars entre els motxil·leros: Boracay i Malapascua. Encara avui no sé si va un error un encert, però així tinc la excusa perfecta per tornar a Filipines.

Rice terraces, spelunking and crucifixions in Luzon

Please, use your imagination for a moment. You're in a small coastal town in the Philippines. A dusty street. It's very hot and a small kid with glasses and without T-shirt is running around with the new toy he just built with some ropes and plastic bottles. Suddenly it starts raining. Asian rain, lots of big drops. Unlike it would happen in the western world, kids come to play under the rain from everywhere. No T-shirts, no shoes, no problem. Our kid takes a natural shower under the water pouring from a roof. This kid is Alex, my travel buddy and friend.

Utilitzeu la imaginació. Esteu a Filipines, en un poblet davant del mar. Un carrer sense asfaltar, la pols se us fica al ulls i fa calor, molta calor. Un nen local de 8 anys, amb ulleres, corre amunt i avall sense sabates amb la joguina que s'acaba de construir amb unes cordes i unes ampolles de plàstig. Sobtadament, comença a ploure. Un xàfec monumental. Però contrariàment al que passaria a Europa o a la resta del món occidental, el carrer s'omple de nens i nenes de totes les edats, sense samarreta, sense sabates. El nostre protagonista juga sota la pluja i aprofita per dutxar-se sota l'aigua que raja de les teulades. Aquest nen és l'Alex, el meu company de viatge.
 

The natural paradise of Palawan

I'd been preparing my visit to the Philippines for months with long emails to and from Alex. Alex is a guy I met in my Antarctica cruise last year while travelling in South America. He was born in the Philippines, in Mindanao, but went to study in the USA when he was 19. Now he lives in San Francisco and decided he would show me his country! Thank you buddy! Alex is very clever but didn't recognized the Beach Boys, Yoko Ono or Sir Anthony Hopkins when he met them someday during his busy life. OMG!!!

Feia mesos que preparava la meva visita a Filipines amb llargs emails intercanviats amb l'Alex. L'Alex és un noi que vaig conèixer al meu creuer a Antàrctica l'any passat quan visitava Amèrica del Sud. Ell va néixer a Filipines i als 19 anys va marxar a estudiar als Estats Units. Ara viu a San Francisco i va decidir que m'acompanyaria en aquesta aventura i m'ensenyaria el seu país. Jo encantat. L'Alex és un crac però ha estat xerrant amb els Beach Boys, la Yoko Ono i en Anthony Hopkins sense adonar-se que eren ells fins més tard. Quin paio!!!