Antàrctica, el continent de gel

Molta gent ve a Ushuaia per visitar Terra del Foc, la fi del món, el canal de Beagle, els pingüins i les foques... Jo no. Jo sóc més xulo que ningú. Jo vinc aquí amb la clara intenció de marxar a Antàrctica. El sisè continent segons vaig aprendre a l'escola (vaja, crec, mai no escoltava gaire a classe) o el setè com m'han ensenyat els americans. Tanmateix, no en sabia gaire cosa, com la majoria de nosaltres.

Patagonia, naturalesa en estat pur

M'havia quedat atrapat a Buenos Aires. Una ciutat maca que té de tot però que m'ofega. Al principi, em va anar bé per tallar amb Àfrica, per tenir un nou començament, recarregar les piles, i sentir-me il·lusionat de nou. Ha estat fantàstic però em començava a faltar l'aire. Quan viages per tant de temps i et pares en un lloc, a vegades costa tornar a arrencar.

View Volta el mon in a larger map

Una de les meves millors amigues, la Sònia, venia a Argentina de viatge per conèixer la Patagonia de més a prop. No venia a visitar-me a mi, però jo faria tot el possible per coincidir amb ella en algún indret d'aquest inmens país. La ciutat escollida seria Puerto Madryn. Una ciutat a la platja que, a part del mar, no té gaire cosa més. Tanmateix, és la base per visitar la Península Valdés, un parc nacional a la part nord de la Patagonia.

Uruguai que guai!

Havia sentit moltes coses sobre Uruguai abans de venir. Coses bones i regulars, però jo tenia ganes de descobrir per mi mateix com seria aquest "petit" país sudamericà, situat entre Brasil i Argentina. Hi han molts ferris diaris que creuen el Riu de la Plata que separa Argentina de Uruguai, i en un d'aquest vaig conèixer un noi de Pamplona que va fer que l'hora de navegació passés volant.

He de dir que mirant un mapa del continent, encara no entenc com poden anomenar riu, al Riu de la Plata. A mi només em sembla un troç d'oceà que entra a l'interior del continent. Li donen aquest nom i així poden dir que tenen el riu més ample i amb més caudal del món, quan en realitat no és un riu. O potser és pel fet que sigui aigüa dolça provinent dels rius Paraná i Uruguai.

Nova ciutat, nou país, nou continent, noves il·lusions

Buenos Aires a Argentina ha sigut la ciutat escollida per acollir la meva primera parada fora del continent africà. Malauradament, un retard de 15 hores en el vol em van fer arribar a Buenos Aires a les 2 de la matinada. Tanmateix, van passar força bé: hotel de 4 estrelles pagat per la companyia i tots els àpats inclosos. A més, anava acompanyat d'una amiga coreana i un amic japonès que s'allotjàven al mateix hostal que jo i agafàven el mateix vol. Bona companyia.

A Buenos Aires he aprofitat per descansar. Sense exagerar, m'he passat dies sencers al sofà mirant vídeos i connectat al wifi gratuït de l'hostal. Estava tan cansat de la meva aventura africana que no em venia de gust fer res. Però en aquest hostal és molt fàcil conèixer gent nova cada dia i a vegades és complicat no fer res. Amb ells he descobert que Buenos Aires no dorm mai. Festa cada dia de la setmana i es menja a les mateixes hores que a Espanya.

Les dunes vermelles de Namíbia

Molt d'hora pel matí, com és costum a Namíbia, el fred, el soroll i la llum em desperten del meu son dins la meva tenda. Aquest matí ens dirigim en direcció al desert del Namib però abans travessarem Welwitschia drive per observar les famoses plantes Welwitschia. Els científics diuen que són són arbres però en realitat no aixequen dos pams de terra. Només poden viure en zones remotes on no hi ha depredadors que se les mengin ja que creixen molt a poc a poc. N'hi ha que tenen dos mil anys! A més veiem el besavi de totes les welwitschia que fa un metre d'alt. Uauuuuu!

View Volta el mon in a larger map

Arribem al migdia a Sessriem, la porta que ens donarà accés a Sossusvlei, les dunes vermelles del desert del Namib. Ens realitat aquí podem trobar les dunes més altes del món que poden arribar a fer uns 325 metres d'alçada i, amb la llum del sol, la sorra ens ensenya el seu millor color que és un vermell fosc. La bellesa de l'indret la trobem quan aquestes dunes altíssimes envolten uns pantans blancs. Els pantans estan secs i poden tenir vegetació. La millor part és pujar caminant les dunes i veure les vistes des de dalt.

Els Himba i la Skeleton Coast

Els Himba són una tribu africana que pel què sembla són famosos a Espanya per un programa que van fer a la tele fa uns anys. No sé perquè, però jo tenia fixació en els Himba des de feia anys, segurament degut a algun reportatge del National Geografic. Els homes porten un "tapa rabos" i una espècie de faldilla que només cobreix la part del darrera. Les dones es pinten el cos de color vermell amb ocre per protegir-se del sol i no es dutxen mai en la seva vida. I no és broma. Es perfumen amb herbes i l'ocre que els cobreix el cos. Els agrada el cabell llarg, ja sigui amb extensions o natural, però sempre cobert d'ocre i fang vermell. Van cobertes amb pells de les vaques i cabres dels seus ramats i van amb el pit descobert.


View Volta el mon in a larger map

Opowo era la ciutat escollida que ens serviria de base per poder visitar un poblat Himba. Aquí te'ls pots trobar a tot arreu, juntament amb membres d'altres tribus com els Herero. Les "dones vermelles" les veus al super fent cua darrera teu, al caixer automàtic, o venen-te collarets i pulseres pel carrer. Aquesta àrea està envoltada de desenes de poblats Himba i en Michael, un noi Himba que treballa en una botiga de bicicletes, ens acollirà al seu poblat on hi passarem tot el dia i una nit.

Parcs i tribus a Namíbia

Namíbia m'encanta! Feia temps que volia publicar aquesta entrada però no ha estat fàcil trobar estona suficient per escriure i escollir les fotos. Aquí no paro en tot el dia i avui, 13 dies després d'entrar al país, per fi tinc una estona de relax per dedicar al blog.