He trobat la Ciutat Perduda!

La meva mare l'altre dia em va enviar un email dient-me que havia sigut la visita número 10.000 al meu blog! Aquesta és una xifra que impressiona, no? Aprofito per donar les gràcies a tots els què em seguiu o consulteu el blog de tant en tant! També he de dir que quan hi penso, me n'adono de la immensa sort que tinc i lo fantàstics que són els meus pares. No els podré agraïr mai prou tota l'ajuda que m'han donat des de casa mentre viatjava pels indrets més remots del món. 10 mil gràcies!!!

View Volta el mon in a larger map

La camioneta procedent de Cartagena ens deixa a Taganga, un poblet de pescadors a prop de la ciutat de Santa Marta. La Beth i la Diane, que són les noies i que per això manen, decideixen que volen un hostal amb piscina i el Divanga sembla perfecte. Un hostal familiar, piscina, cocktails, somriures a les cares del staff,... perfecte per uns dies.

Sonen els canons, venen els pirates!

Abans de tot us volia explicar que estic molt content perquè un bon amic meu, en Xavi, que va ser el meu guia durant el meu viatg­­­­e a Austràlia el 2006, per fi ha obert la seva pròpia agència de viatge! Feia temps que em parlava de seu projecte i per el somni s'ha fet realitat. Us dic això perquè ell va ser la meva principal inspiració per fer el meu viatge. En Xavi portava molt de temps viatjant i em va estar explicant els avantatges i meravelles dels viatges de llarga durada per tot el món. Com ha estat a tot arreu, és la millor persona per recomanar un bon viatge destinat a cada tipus de viatger. La seva web és http://www.etnix.es i té oficina a Barcelona. Enhorabona Xavi i molta sort!!!

Seguint els passos de "Carlitos" Darwin

Em desperto, incòmode, a l'autocar que em duia fins a Guayaquil, la ciutat més poblada de l'Equador i no n'és la capital. L'aire que és respira és diferent, el paisatge és diferent, fins i tot la gent és diferent. Estic envoltat de palmeres i plataners. Quant de temps feia que no veia això? I com ho he trobat a faltar!!! He estat 6 mesos passant fred al sud del continent: Argentina, Xile, Uruguai, Bolívia i Perú. Ara per fi, torno a poder anar amb pantalons curts i samarreta. S'agraeix moltíssim retrobar-se amb el clima tropical! La prova de la calor que fa aquí és que els hostals barats no tenen ni aigüa calenta.

View Volta el mon in a larger map

Seguint els passos dels Inkas

Estava enfadat, molt enfadat. A l'arribar a la estació d'autobusos de Ica, després d'acomiadar-me dels meus pares que tornàven cap a casa, em van dir que el meu bus havia marxat feia 30 minuts! La persona que m'havia venut el bitllet em va donar una hora equivocada i vaig arribar tard. Això no és un problema quan el viage és curt i barat, però quan t'esperen 16 hores en un autocar que val una pasta, doncs un s'enfada. Vaig haver de pagar la meitat del valor del bitllet per poder agafar el següent unes 3 hores més tard. Encara sort que no perdia la totalitat del bitllet i podia sortir el mateix dia. D'aquesta manera començava el meu viatge de Ica a Cusco.

View Volta el mon in a larger map

Illa de Pasqua, el melic del món

Una veu ens desperta informant-nos que en pocs minuts estarem aterrant a Hanga Roa, única ciutat d'Illa de Pasqua, mentre ruixen la cabina de l'avió amb algun esprai amb pudor d'ambientador. Perquè la normativa així ho obliga, diuen.

View Volta el mon in a larger map

El cavaller solitari al sud del Perú

Mig endormiscat travesso la frontera entre Bolívia i el Perú vorejant el bonic llac Titicaca. Tot va fantàsticament bé dins de l'autocar fins que discrepo amb la opinió del canari que s'asseu al meu costat, no era ni un canari ocell ni un seguidor de l'Espanyol, sinó un illenc de les Canàries. Té unes opinions molt radicals i xoquem quan em diu que els bolivians són fantàstics quan se sap com entrar-los. Em sostenia que ell els hi dóna uns regals i m'explicava unes teories horroroses per demostrar-me que són molt i molt simpàtics.

View Volta el mon in a larger map

La Paz, la capital més alta del món

La Beth a Boston i jo a California. Com les dos germanes de la pel·lícula, ha arribat l'hora de separar-nos. Ens hem convertit en dos grans amics que han compartit un munt de coses junts durant un mes i mig, però això s'ha acabat. El segon dia que ens vam conèixer ella em va dir que seriem amics per tota la vida. Quasi no ens coneixiem, quasi no haviem parlat, però hi havia una connexió especial. I així és. Després d'aquell dia, sense imaginar-m'ho, hem viatjat plegats pel continent i hem forjat una gran amistat. Cert és que vam començar viatjant tres persones juntes i, amb la marxa d'en Jim, les coses van canviar bastant, jo diria a pitjor (no t'ofenguis Beth, tu saps que és veritat), però ens hem aguantat força bé tenint en compte que viatjar amb algú pot resultar molt complicat.

View Volta el mon in a larger map

Com anava dient, ella havia marxat cap a Rio de Janeiro per viure la bogeria del Carnaval brasiler i jo em dirigia a La Paz, capital d'aquest bell país que és Bolívia. Un autocar nocturn em duria a aquesta ciutat que sembla inmensa però que en realitat no ho és tant. Es pot arribar a tot arreu, o quasi, a peu, i no arriba al milió d'habitants. Quan arribes a la ciutat de La Paz, a 3.660 metres d'alçada, es fa per la zona més alta de la ciutat i es veu la vall amb milers de cases que omplen tot l'espai fins on allarga la vista. És realment espectacular. Impressionant!