El riu Mahakam i les tribus Dayak, Kalimantan part 1

Borneo... una altra illa màgica que desperta la imaginació. Un dels pulmons més importants del planeta i la cinquena illa més gran del món. No cal que us digui que sempre havia somiat en viatjar a Borneo. Tres països es reparteixen l'illa: Indonèsia, Malasia i Brunei. La part d'Indonèsia és la més gran, la més salvatge i la més autèntica. El seu nom és Kalimantan. És difícil de recórrer perquè no hi han suficients carreteres i s'ha de creuar la jungla durant diversos dies ja sigui en barca o a peu. Potser per això estava tan content d'estar aquí: torna l'aventura! Les coses estan canviant poc a poc però encara queda un llarg camí i jo penso que és millor que no camvii gaire.

The Mahakam river and the Dayak people, Kalimantan part 1

Borneo is another magical island that makes me dream. One of the most important lungs of our planet and the fifth biggest island in the world. Three countries share Borneo: Indonesia, Malaysia and Brunei. The Indonesian part is the biggest, the wildest, the most autentic. Its name is Kalimantan. It's difficult to travel through because there's not enough roads and sometimes it's necessary to cross the jungle by boat or foot for some days. Maybe this is the reason I was so happy to be here: more adventure! Things are changing fast though but there's still a long way to go and I hope it doesn't change much.

Navegant per les fantàstiques illes Togean, Sulawesi part 2

Seguim a Indonèsia, concretament al nord de Sulawesi, aquesta illa amb una forma peculiar. Hem deixat la sang i fetge de les terres de Tana Toraja per endinsar-nos en un petit arxipèl·leg d'illes fantàstiques: les illes Togean. La Susana, en Wilco i jo arribem tard a l'illa de Kadidiri, quan s'està fent fosc. Estem cansats, una mica de mala llet, xops del viatge en barca però contens per haver acomplert el nostre objectiu: arribar a les Togean a temps per celebrar-hi el Cap d'Any. 

Great Island hopping through the Togean islands, Sulawesi part 2

We're still in Indonesia, in the north of Sulawesi. We left the bloody fields of Tana Toraja to get into the small archipelago of the Togean islands. Susana, Wilco and I are still together and we arrive late to Kadidiri island when it's almost dark. We are tired, mooody, wet from the boat trip but very happy to be able to accomplish what we wanted: getting to the Togean islands before New Year's eve.

Ritus funeraris a Tana Toraja, Sulawesi part 1

Versió catalana

Aquesta és la primera vegada que publico una entrada del blog en dos idiomes, català, la meva llengua, i anglès, la meva llengua quan viatjo. És l'idioma que parlo cada dia, tot el dia, fins i tot en somnis. I com la majoria de gent que em trobo viatjant parla anglès i molts d'ells segueixen el blog, he decidit fer una prova i veure què tal funciona.

Sulawesi... qui no ha sentit a parlar de Sulawesi, a Indonèsia? Bé, segur que molta gent pensarà "jo". Però qui no ha vist mai aquell famós reportatge del National Geographic on en una illa llunyana tenen ritus funeraris estranys on sacrifiquen búfals al voltant d'unes cases amb sostres amb forma de barca o de lletra "U"? Potser és culpa meva que enlloc de veure el culebron de la tarda veia tots els reportatges de La 2. En aquest viatge he complert molts somnis que van començar quan vaig veure un reportatge a la televisió, i anar a Sulawesi n'és un.

English version

This is the first time that my blog will be in English! Let's try and see how it works. I'll wait for your comments in this blog and on facebook!

Sulawesi... who has never heard anything about Sulawesi, in Indonesia? Well, I guess that many readers will think "me!". Ok, fair enough. But who has never seen this National Geographic documentary where some weird people leaving far away have funerary rituals where they sacrify water buffalos surrounded by strange houses which roofs look like a ship or lhaving a "U" shape? I hope more people know what I'm talking about now.

Timor, la joia de l'est

Després d'uns mesos a Indonesia on no vaig estar sol ni un minut, estava convençut que la meva aventura a Timor Leste seria ben diferent. Qui viatja a Timor? Poca gent, de ben segur. La veritat és que sentia la necessitat de viatjar sol uns dies, tenir el meu espai, reflexionar sobre tot el què em preocupa (bàsicament la meva tornada a Europa el juliol), planejar els meus propers mesos per Àsia... M'equivocava. Ja dic jo que Mai no caminaré sol i així és. A l'aeroport de Bali conec a una noia noruega, ben rossa i simpàtica, que agafa el mateix vol que jo i s'allotja al mateix lloc que jo. Conectem de seguida i m'explica que ella està viatjant per tot el món amb l'objectiu de completar la llista de països de les Nacions Unides. En porta uns 130 i en els propers mesos arribarà als 170.

Les coses no són el què eren, Bali i Lombok

En Javier, l'Alfonso i jo abandonem la poblada illa de Java per a descobrir la... poblada illa de Bali. Bali l'arxifamosa. Bali la cultural. Bali la hinduïsta. Bali la turística. Tothom qui ha estat a Indonesia ha estat a Bali. Avions plens d'australians paren aquí perquè el aussies puguin beure fins a caure rodons. Turistes de tot el món venen a Bali a descobrir els encants de l'illa. Jo diria que hi ha deu vegades més de turistes a Bali que a qualsevol altre illa d'Indonesia. Bali és LA destinació.

View Volta el mon in a larger map

Volcans i temples en una illa massificada, Java

Jakarta era la meva porta d'entrada a Java, una illa amb 120 milions de persones i 40 volcans, la majoria actius. Només havia sentit coses dolentes de la capital d'Indonèsia i no esperava cap sorpresa. La ciutat és gigantesca i té més de 10 milions de persones que surten al carrer tots alhora per fer soroll, contaminar, atropellar turistes i crear uns problemes de transit brutals. Els hostals són cars i asquerosos, els turistes van i venen. Uns només veuen les habitacions, el tràfic i el caos i marxen esparitats cap a un indret més tranquil.

Allahu Akbar, Sumatra part 2

Primer de tot, us volia desitjar a tots vosaltres els meus millors desitjos en aquests dies tan especials. Bé, són especials per la senzilla raó que no hem d'anar a treballar i podem estar a casa estirat al sofà durant tot el dia, menjar fins afartar-nos o perquè ens reunim amb la família que feia un temps que no vèiem. Sigui per la raó que sigui, Bon nadal, bones festes i feliç... 2012!!! Jo no sé on passaré aquest nadal. A diferència dels dos anys anteriors, aquest any només sé el nom de l'enorme illa en la qual estaré: Sulawesi. No sé si estaré sol o acompanyat. El que sí sé del cert, és que trobaré a faltar la meva família i els seus fantàstics dinars i sopars!