Celebrant 1 any a l'Àfrica

Ara fa un any vaig marxar de casa amb una motxil·la i molta il·lusió per afrontar la gran aventura de viatjar al voltant del món. Vaig començar per Àfrica amb la idea que hi estaria uns pocs mesos però sembla que costa deixar-la. La raó principal de venir a Àfrica va ser l'atracció que tenia per Botswana i el seu delta, i com no podia ser d'una altra manera, serà aquí on celebraré el meu any al continent. 365 dies d'aventura ininterrumpuda! Però com ha estat Botswana?

Un matí assoleiat vaig emprendre el camí que em portaria a la frontera entre Zimbabwe i Botswana. Ja era hora de deixar les catarates Victòria on en total hi he estat uns 14 dies! Zimbabwe ha superat les meves expectatives i tenia por d'entrar a Botswana ja que les meves expectatives per aquest país eren molt altes.

Kasane m'esperava i em vaig allotjar en un càmping a la vora del riu Chobe. En aquest riu hi convergeixen 4 fronteres, 4 països: Zimbabwe, Zàmbia, Botswana i Namíbia. Vaig plantar la meva tenda de campanya i vaig anar a descobrir l'animat bar i la quantitat enorme de Overlanders. Com ja he explicat abans, crec, el Overlands són els camions de passatgers que travessen Àfrica. N'hi havia 5 de diferents empreses i naturalment, el gran càmping estava a rebossar. Els overlands també són la única manera que hi ha de trobar-se amb alguns espanyols, que normalment no viatgen sols per Àfrica.

Chobe National Park és el parc amb més elefants d'Àfrica i un dels més famosos per la seva abundant presència d'animals. 60 mil paquiderms es passegem lliurement pels camins i rius del parc, juntament amb tota la resta d'habituals de la savana. Aquí vaig fer el safari pel riu que va ser una passada. Vam veure un centenar d'elefants creuant el riu nadant, i a part d'altres molts animals inclòs un hipo obrint la boca, una posta de sol magnífica. Pel matí també vaig fer una safari pel parc de 3 hores. Molt xulo però els lleons es van amagar darrera uns branques i no vam veure cap lleopard.

Botswana és un país de la mida de França però que només té 2 milions d'habitants. És un país desconegut per a molts però d'allò més interessant. Després de la independècia als 60, la democràcia sempre ha funcionat correctament, no hi han hagut guerres, la policia no es pot corrompre, el seu creixement econòmic és dels més grans del món, la taxa d'analfabetisme és baixa, els locals mengen amb coberts i utilitzen vàters occidentals. Tot això és extremadament estrany a Àfrica, i més si ho ajuntem en un sol país. Això sí, tenen diamants per parar un tren. Bé, per parar-ne mil, i alhora.

Lo dolent és que amb tant poca gent i tant de SIDA, la població del país està decreixent!

Tanmateix, ser un país ric implica ser un país car, i al haver-hi poca gent, és complicat trobar transport públic. Em va costa força arribar a la meva propera destinació, el Planet Baobab, un allotjament envoltat de salines immenses i baobabs. La piscina era fantàstica, la gent molt amable, el menjar boníssim, i el bar divertidíssim! Només arribar sabia que m'hi passaria uns dies. Em vaig dedicar a descansar, banyar-me a la piscina, fer migdiades eternes a les hamaques, veure pel·lícules i llegir. Cada tarda arribàven els nous hostes i em passava hores coneixent i xerrant amb tothom. Em convidàven a sopar, a cerveses i a explicar algunes de les meves aventures.

Allà, a part de mandrejar sota un baobab proper a la piscina, vaig anar a passar una nit a un dels llacs de sal. La experiència va ser genial. Vam arribar al campament en quads conduint per sobre la sal, vam tenir un sopar excel·lent i vam dormir sota les estrelles. Qui pot demanar més?

Va arribar un dia que vaig haver d'abandonar el campament, lamentablement. Vaig caminar per la carretera uns 30 minuts amb la motxil·la a l'esquena fins que un cotxe va parar per portar-me fins a Maun, ciutat principal al delta del Okavango. A l'allotjament vaig conèixer un francès i un americà, amb els quals he estat fent activitats aquests dies.

Pels qui no saben què és el delta del Okavango, penseu en un riu inmens que ve d'Angola i que enlloc de desembocar al mar, es queda a l'interior i inunda una àrea, creant un ecosistema amb rius, pantans, illes... doncs això passa a Botswana.

Primer vam fer la típica excursió en mokoro pel delta. Un mokoro és una canoa on no has de remar. Que bé, no? És com anar amb una gondola, però enlloc de Venècia, és en plena natura. És fantàstic. Vam decidir de fer 3 dies/dues nits. Vam estar en dos campament diferents i també vam passejar per les illes. Des del mokoro, es poden veure elefants, gran varietat d'ocells i els joncs que es van obrint al teu pas. Moltes vegades no hi ha camí i la mokoro senzillament se'l inventa. A les passejades vam veure tot tipus d'antílops, un jacal, elefants, zebres, senglars, ...

Ens vam banyar al delta, entre joncs i la mirada posada en evitar cocodrils i hipos, que al final no es van presentar. Fantàstic!

De tornada a la civilització, vam organitzar un safari de dos dies pel nostre compte llogant un 4x4 per la zona de Moremi National Park, que pertany al delta però que no està coberta d'aigüa, almenys no totalment. El millor va ser l'ambient de càmping amb les tendes, les begudes fresques i les hienes que ens van robar un bistec quan estàvem distrets preparant el sopar!!! De nit van tornar i em van agafar les xancles i un mitjó que van abandonar a prop de la meva tenda. Per fer això, la hiena havia d'apropar-se a 20 centímetres del meu cap! I jo no vaig sentir res. Quan hi penso, se'm posa la pell de gallina.

Durant el safari vam poder veure centenars d'elefants i algun lleó mandrós. Va estar molt bé però ens vam quedar embarrancats al fang durant dues hores fins que un servidor es va haver de posar a sota del cotxe a alliberar les rodes de fang. Va ser una experiència dura però enriquidora.

Vam tornar de nou a Maun on teníem reservat un vol panoràmic del delta. Quina meravella!!! Va ser impressionant. Jutgeu vosaltres mateixos la bellesa de l'indret amb les fotos que penjo.

Per tant, el balanç de Botswana ha sigut molt positiu. M'ha encantat el país malgrat els seus preus i els taxistes maleducats. Una cosa sí que us diré, a Botswana aneu en compte: acampar o morir!