Un mar de núbols a Bolívia

Feia anys i panys que em moria de ganes de conèixer aquest país d'Amèrica del sur que, curiosament, és un dels dos únics països d'aquest inmens continent que no té sortida al mar. La Mónica, una amiga boliviana que va estudiar amb mi, em va transmetre la seva passió per la seva Bolívia estimada i, des de llavors, he anat sempre amb un llistat d'indrets a visitar en aquest bonic país.

Ver Volta el mon en un mapa más grande

Tenia moltíssimes ganes de deixar enrera la modernitat d'Argentina i Xile per endinsar-me, per fi, en territori indígena. La espera ha sigut llarga però sembla que per fi ha arribat el moment tan esperat. La Beth i jo agafem un autobús que ens portarà a la frontera, no sense passar alguns entrebancs en aquestes cerreteres. La meva primera impressió no pot ser millor. Les dones locals són realment especials, amb els seus vestits, els seus barrets, els seus mitjons alts... a més, els preus són barats, la gent menja al carrer, el trànsit és caòtic, els carrers són bruts... just el que buscàvem: exotisme! Es nota que és un dels països més pobres del continent. Malauradament, la meva primera idea queda deslluïda per la antipatia natural de la gent. No som benvinguts. Maleïts fastigosos gringos...

Xile, la festa continua (o take a Chill Pill)

Una dia complet d'autocar ens portava, a la Beth, al Jim i a mi, a creuar els Andes per enèssima vegada en direcció a Santiago, la capital. Això sí, abans m'havia de barallar amb els maleducats de la duana xilena que et prenen el pel, t'insulten a la cara i només falta que et diguin que si no t'agrada com ho fan, que viatgis a qualsevol altre país.


View Volta el mon in a larger map

La Casa Roja, l'hostal escollit a Santiago va resultar ser una el•lecció fantàstica: piscina gran, jacuzzi, bar a la piscina, ping pong, terrassa enorme amb bar, una habitació gran i un ambient excel•lent. Encantats que estàvem amb l'hostal i ho vam anar a celebrar amb uns mojitos, unes caipirinhes i bona conversa amb una munt de noies!!! Australianes, canadenques i americanes que no podien viure sense en mi ni en Jim, així que ens van convidar a que les acompanyéssim de festa a una discoteca. La Beth es va quedar a dormir però nosaltres vam tenir una nit animada amb noves amistats i molta gresca.

Crisi i superació a Argentina

Zig zaguejar entre Argentina i Xile és normal quan es vol visitar el màxim d'atraccions a ambdós cantons de la cordillera andina. Aquest trajecte en autocar en direcció a Bariloche travessa bells paisatges i petits poblets fins a arribar a aquesta immensa ciutat coneguda per l'esquí, el seu llac, la xocolata i els bons restaurants.

500 dies viatjant amb vosaltres!

Avui estic de celebració. Com podeu llegir al títol, avui porto 500 dies viatjant pel món.

Vaig començar per Àfrica on vaig visitar el sud i l'est del continent, I ara estic a Sudamèrica on ja porto 3 mesos i, després de visitar Argentina, Xile i Antàrctica, estic a punt de passar a Bolívia, un dels països que em fa més il·lusió visitar.

Xile també té Patagònia!

Abans de començar us volia demanar perdó i comprehensió per les faltes ortogràfiques que hi pugui haver. I és que tinc un petit problema amb el meu ordinador: no tinc corrector!!! Per tant, he de llegit el text vàries vegades per assegurar-me que no hi ha cap horror. Ah, i la setmana passada, la Cristina em demanava que ensenyés la meva motxil·la, la que m'acompanya a tot arreu, la que fa d'armari i de casa. He de dir que és nova perquè vaig haver de jubilar l'anterior degut als desperfectes occasionats a Àfrica i els primers mesos a Argentina. Els transports públics no perdonen... Aprofito per donar mil gràcies a la persona que em va obsequiar amb la primera motxil·la que m'ha acompanyat durant els 14 mesos, ell ja sap qui és. Posats a donar gràcies, també dóno mil gràcies a la meva família que tant em va ajudar en la preparació del viatge (a nivell econòmic i moral) i encara m'ajuda avui cada dia. No ho obidaré mai.

View Volta el mon in a larger map

Un fred matí de gener, estiu a la Terra del Foc, em va servir d'escapatòria de la ciutat de Ushuaia. Tenia ganes de veure què podia oferir-me Xile i això semblava evident: més naturalesa i trekings. Puerto Natales és la base per explorar Torres del Paine, el treking més popular de la Patagònia xilena. Allà que em dirigia.

Ushuaia i Terra del Foc, la fi del món

Antàrctica va condicionar la meva estada a Ushuaia. És el punt de partida dels creuers que van al continent de gel, pel què hi vaig estar uns dies abans i després del meu viatge estrella. Naturalment hi volia anar pel què representa en sí mateix, però no tenia gaire clar quines coses s'hi podien fer.

View Volta el mon in a larger map

Arribant a Ushuaia amb l'autobús, després de 12 hores interminables, amb quatre fronteres incloses, no podia evitar pensar en tots els turistes que arriben aquí en avió i es perden la millor part de la Terra del Foc. Ushuaia no deixa de ser una ciutat, però el camí d'accés és impressionant. Es travessen muntanyes, llacs, glaciars, boscos, el tot formant un increïble paisatge que només els viatgers "pobres" que hi accedeixen en autocar tenen el privilegi de presenciar.

Antàrctica, el continent de gel

Molta gent ve a Ushuaia per visitar Terra del Foc, la fi del món, el canal de Beagle, els pingüins i les foques... Jo no. Jo sóc més xulo que ningú. Jo vinc aquí amb la clara intenció de marxar a Antàrctica. El sisè continent segons vaig aprendre a l'escola (vaja, crec, mai no escoltava gaire a classe) o el setè com m'han ensenyat els americans. Tanmateix, no en sabia gaire cosa, com la majoria de nosaltres.