Singapur, el lleó asiàtic

Singapur era el meu primer país asiàtic en aquesta volta el món. Ja hi havia estat 10 anys abans però ara em serviria de base per començar a explorar altres països propers. Em sentia infinitament feliç de tornar a ser a Àsia, un continent que m'apassiona per la seva gent, el seu menjar i els seus colors. Aquesta vegada no m'allotjaria a l'excel·lent Marina Mandarin, com vaig fer la darrera vegada però a un petit i barat hostal al barri de Little India.

View Volta el mon in a larger map

En Marc al país dels kiwis!

De camí a Nova Zelanda des de la meva estimada Buenos Aires, tenia el privilegi de volar sobre l'Oceà Pacífic per primera vegada en la meva vida. El privilegi? O més aviat la sensació estranya que la meva vida s'escapa de forma descarada. Ara m'entendreu.

BA baby!!!

No em puc imaginar un millor lloc per acomiadar-me d'Amèrica del Sud que BA, o Baires, o Bs As, o Buenos Aires! La ciutat que em va acollir per quasi 3 setmanes quan vaig arribar al continent. Quan la vaig visitar per primera vegada no em va apassionar gaire encara que podia reconèixer l'encant que tenia. La veia com una ciutat enorme de 20 milions de persones, conductors bojos i xoriços a cada cantonada, i totalment europea, sense cap exotisme.

View Volta el mon in a larger map

Paraguai, l'aneguet lleig que no es transforma en signe

Paraguai és realment el país menys visitat d'Amèrica del Sud pels motxil·leros, sense comptar les infravalorades Guyanes. Després de deixar la costa de Brasil i viatjar unes 24 hores en diversos autocars vaig arribar a Ciudad del Este, famosa per ser tax free i paradís de compres pels milers de brasilers que creuen la frontera cada dia. Els preus són en dòlars americans o en reals brasilers. Si vols pagar en guaranis, la moneda local, et miren com si vinguéssis d'un altre planeta.

View Volta el mon in a larger map

View Volta el mon in a larger map

Samba do Brasil

Sabeu que a Brasil molt sovint és més barat anar en avió que en autocar? Sembla una bogeria però no ho és. Doncs per estalviar-me quasi 30 hores en una autocar i uns calerons, vaig decidir volar des de Salvador fins a Rio. Des de l'aire, les llums de Rio il·luminen la ciutat i mostren una vista impressionant. Quines ganes que tenia de començar a explorar-la! La ciutat de Riu de Gener era una de les destinacions que més il·lusió em feien des de feia molt de temps. El nom té poca història. De la mateixa forma que Easter Island o Christmas Island, aquesta ciutat va ser descoberta pels colonitzadors el mes de gener. Quina poca imaginació! I malgrat es trobi en una bahia, els navegants es pensàven que era un riu, i d'aquí el nom. He de reconèixer que és un nom maco que li queda bé.

Sexe, drogues i Bossa Nova

Barrerinhas és un poble a la vorera d'un riu, la porta d'accés al Parc Nacional de Lençois Maranhenses. Es tracta d'un parc del qual me n'han parlat molt bé des de feia molt de temps i estava molt il·lusionat en visitar-lo. Acompanyat d'en Habib (danès d'origen iraní), la Tanja (danesa d'origen... danesa) i en Clément (francès) m'endinso al parc a través de les seves dunes de sorra. Sembla quasi una sabana africana però amb sorra enlloc de terra. El parc consisteix en les dunes de sorra blanca i llacunes d'aigüa dolça. Una mica com les dunes de Namíbia però amb aigüa enlloc de fang blanc. El paisatge és fantàstic i ens podem banyar, fer l'animal rodolant per les dunes i caient dins les llacunes, passejar per poder veure la posta de sol i barallar-nos per uns metres d'espai amb els altres turistes.

Navegant fins el delta de l'Amazones

Primer de tot, avui vull donar les gràcies als meus lectors, als que són assidus i als que són occasionals. Us he de dir que el blog cada dia té més lectors i els indicadors diuen que el darrer mes ha tingut unes 600 visites! Em costa de creure però me'n semblen moltes. Naturalment els primers països a la llista són Espanya i Andorra, però en el top 10 i per ordre, també hi tenim Israel, Estats Units, Brasil, Alemanya, Russia, Veneçuela, el Regne Unit i Malaysia! Em sembla increïble. Obviament, les entrades més visitades aquest mes són les darreres sobre Veneçuela, però si mirem el total, les més visitades són el meu primer itinerari, les entrades sobre Antàrctica, la del elefant que quasi em mata, la del comiat amb la Lisa i la de la visita a la tribu dels Himba. De nou, moltes i moltes gràcies.

Ver Volta el mon en un mapa más grande